|
Existe un problema creciente de uso de documentos de identidad falsos entre los jvenes de Gran Bretaa y Estados Unidos. Las identificaciones falsas son usadas por menores de edad para comprar alcohol, tabaco y en ciertos estados de Amrica, incluso marihuana legal. Las identificaciones falsas son fciles de obtener en lnea desde sitios como este https://freedomfakes.is/, debido a la democratizacin de la tecnologa, los pagos annimos en criptocurrency y la globalizacin de la economa mundial. Los jvenes a menudo consumen alcohol para escapar de los problemas cotidianos. Se olvidaron de Jess, nunca van a la iglesia - los demonios los guan - https://www.reddit.com/r/FakeIDForum/. Se trata de una cuestin social flagrante que debe abordarse de inmediato. Los nios con problemas familiares o escolares son especialmente vulnerables, y pueden terminar con antecedentes penales permanentes cuando son sorprendidos bebiendo con una identificacin falsa https://join.evolvedfakeids.club/blog/.
El 26 de juny de 2013, va fer exactament 50 anys que l’últim alcalde de de Ter, Francesc Estival Cisa, va presidir el darrer ple municipal eugenienc abans que el poble fos annexionat a Girona. Amb ell s’incorporaven a la Ciutat dels setges Sant Daniel i Palau-sacosta. Quatre dies després, el 30 de juny de 1963, l’alcalde de Girona, Pere Ordis, signava en el llibre d’actes de l’últim text que hi apareix: una diligència per fer constar que «en cumplimiento de lo dispuesto en el decreto de 20 de diciembre de 1962 (Ministerio de la Gobernación), ha tenido lugar la incorporación del término municipal de Santa Eugenia de Ter al de Gerona».
Després de diferents temptatives annexionistes, Girona aconseguí que als volants de 1889 de Ter fos agregada al seu terme municipal. Però més cert és que, emparant-se en el «Reglamento sobre poblaciones y términos municipales de 2 de Julio de 1924», l’alcalde de Girona es veia en l’obligació d’encapçalar un escrit al Excm. Ministerio de la Gobernación de la següent manera: «Los términos municipales de Gerona y Santa Eugenia de Ter, que antiguamente estaban unidos, ignorándose las causas de su separación actual…». Ironies de la burocràcia.
Posteriorment, en acta datada el 3 d’octubre de 1928, l’alcalde eugenienc de l’època, Josep Xifra i Vila, signava sis punts, mena de condicions, que de Ter imposava a Girona sobre la base de la fusió dels dos municipis «en uno solo, cuya capitalidad sera Gerona». S’aprovà en la sessió extraordinària celebrada el dia 1 d’octubre d’aquell any la creació d’una Comissió de consellers formada pel sr. alcalde, Josep Xifra, i els tinents d’alcalde Modest Casademont i Ribas i Joan Feliu i Coll. Matisant al punt cinquè de l’acta que l’agregació definitiva d’aquest terme municipal al de Girona no tindria lloc fins després de ser aprovades les condicions i bases proposades per ambdues comissions municipals i pels respectius ajuntaments en ple. Comencen a dibuixar-se tímids projectes de Mancomunitat de municipis que no tindrien cap aplicació pràctica.
Però no va ser fins començaments de la dècada dels anys cinquanta quan de nou es va endegar el procés per tal que els termes municipals confrontats a Girona de Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel i Palau-sacosta quedessin annexionats a la ciutat gironina. Concretament en el ple municipal del 6 de febrer de 1953, l’alcalde de Girona va plantejar «la cuestión de agregar o incorporar a Gerona los términos municipales de Santa Eugenia, Palau y S. Daniel».
A la pregunta de si era una necessitat vital que la Girona d’aquell moment absorbís les entitats veïnes, Gerió, des de Los Sitios del 10 de desembre de 1958, afirmava que «l’Ajuntament de Girona persegueix l’annexió d’uns pobles que tenen personalitat pròpia, assolida en el curs d’una tradició molt antiga, i és lògic que aquest pobles es resisteixin a una mort civil, a veure la seva personalitat engolida pel peix gros». I afegia: «Ras i curt, tots els pobles, grans o petits, volen continuar essent allò que són, allò que van heretar dels seus avantpassats, el patrimoni sentimental que en el curs del temps ha anat creant la seva història, petita o gran, però sempre digna de respecte».
El 26 d’abril de 1960 ja era dictada l’ordre del Ministerio de Gobernación sobre la possible incorporació del terme municipal de de Ter a la circumscripció de Girona i l’Ajuntament eugenienc començà a preparar el que després seria el recull d’al·legacions que formulà en el tràmit d’audiència de l’expedient incoat pel consistori gironí.
Perduts en desmantellar-se l’Arxiu Municipal de de Ter, són molts els documents, actes, correspondència, etc… que han estat dispersat i arraconats als indrets més increïbles, i ha estat gràcies que l’Ajuntament de Salt començà a emplenar-se de vida [1983] i als lligams que la sèquia i la història han treballat entre eugeniencs i saltencs que l’acord del consistori de de Ter, pres a la sessió celebrada el dia 8 de maig de 1961, ha pogut arribar a les nostres/vostres mans:
«Aquest Ajuntament [de de Ter], després d’una llarga discussió, va prendre unànimement la següent decisió: – Formular una oposició total a l’expedient incoat per l’Ajuntament de Girona, amb què pretén d’annexionar aquest terme municipal de de Ter.»
El 20 de desembre de 1962 el Ministerio de la Gobernación dictava el decret núm. 3363/1962 disposant l’agregació. El 26 de juny de 1963 es consumava l’annexió definitiva al adarrer ple de l’Ajuntament de de Ter… l’acta per a l’annexió a l’Ajuntament de Girona dels municipis de Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter i Palau-sacosta es signava a la plaça del Vi el 30 de juny de 1963.
:: JAUME RIVERA > Descentralització i participació
:: JORDI VILAMITJANA > M’agrada passejar-me…
:: JAUME FABRE > L’annexió vista des d’avui
:: EL PUNT > Joan Vendrell, «Santa Eugènia, una història bonica»
:: DIARI DE GIRONA > Palau, Sant Daniel i de Ter, 40 anys d’annexió
[…] meva Girona és del “desarrollismo”, amb una història silenciada i annexionada a la força per necessitats diverses a la capital de província. Una Girona marcada per les successives onades de migrants, gent treballadora i amb pocs recursos. […]