El 30 de juny del 1963 es va fer efectiva l’annexió a Girona dels municipis de Santa Eugènia de Ter, Sant Daniel i Palau Sacosta. Ara fa exactament 40 anys. L’expedient d’agregació s’havia començat a tramitar deu anys abans, el 1953.

Mig segle després, hom pot preguntar-se perquè Girona va plantejar-se d’obtenir més sòl (edificable) quan les perspectives urbanístiques de la ciutat eren encara molt lluny del que ara tenim davant dels ulls. Hom pot preguntar-se també si les agregacions han reportat beneficis i a qui ho han fet en una més gran mesura.

És un afer sobre el qual, en rigor, hom hauria de reflexionar en termes de grups de poder més que de racionalització dels serveis. Cada municipi, si hagués seguit independent, hauria crescut més o menys de la mateixa manera que ha crescut fins ara. La diferència està en què, des de 1963, les decisions sobre qui, com, quan i on havia de construir s’han pres des de la plaça del Vi i no des dels territoris on es trobaven radicats els interessos. El mateix pot dir-se de la correspondència entre recaptació d’impostos i taxes i la prestació de serveis. I cal no oblidar que, d’aquests quaranta anys, les decisions es van prendre sense control democràtic durant quasi la meitat del temps.

Però quan es parla d’agregacions de municipis hi ha un altre factor menys materialista i més irracional que acaba jugant un paper decisiu. És el sentiment de petita pàtria, la consciència de poble existent en els habitants de Santa Eugènia de Ter, Palau i Sant Daniel. Aquesta mena de petit nacionalisme o localisme és una realitat davant la que no es pot tancar els ulls. Va intervenir en la retrocessió de les agregacions de 1974-1976 de Salt i Sarrià i, si no ha fet possible que els altres municipis annexionats recuperessin la independència, és quelcom que, sobretot a Santa Eugènia de Ter, no ha desaparegut del tot. És un valor altament positiu, que ajuda a la integració i la vertebració dels habitants de l’antic poble, avui barri marcat per una personalitat que quasi s’ha perdut en un Palau-Sacosta devorat per les noves urbanitzacions extensives o en un Sant Daniel poc poblat. Una personalitat que permet mantenir grups reivindicatius i d’autodefensa i, per tant, una més gran qualitat de vida basada no en els recursos econòmics individuals sinó en la solidaritat i el civisme.

Text facilitat per l’autor i publicat originalment en [La Vanguardia·Vivir en Girona]
Jaume Fabre és autor, entre altres llibres, de «Girona entre quatre rius» i de la «Guia d’escultures al carrer (Itineraris a peu i amb cotxe)». Editats per l’Ajuntament de Girona