|
Joan Vendrell i Mèlich (1928-2003) ha viscut tota la vida a de Ter, on a més també ha treballat sempre…
– Ha viscut tota la vida a de Ter?
– «Sí. Vivíem a la. Evidentment, no té res a veure amb la d’ara. Allà només hi havia camps i plàtans. Era un poblet on tothom es coneixia. Ara, en canvi, tot és més gros, i la gent no es coneix.»
– «No, tenia botigues pròpies. Hi havia botigues de comestibles, confiteria, carnisseria, quatre magatzems de vins… i la fàbrica Parera, que feia pasta de fideus. De tota manera, no hi treballava gaire gent del poble, a la fàbrica, eren més aviat de fora. Però Santa Eugènia tenia vida pròpia i una gran identitat.»
– «Moltes coses. Santa Eugènia de Ter té una història molt bonica. Per exemple, recordo les festes majors, que eren molt concorregudes i molt boniques. Cada any fèiem una cursa de bicicletes. Jo continuo vinculat amb l’Associació de Veïns de, el que passa és que per qüestions de salut, no hi puc intervenir.»
– «Tot ha canviat. Tot Girona ho ha fet. Abans la gent sortia al carrer a prendre la fresca, els nens jugaven al carrer… Ara això ja no es fa, la gent no es coneix. També recordo que abans gairebé no hi havia cotxes, pràcticament tot eren carros i bicicletes. La botiga l’obríem a les set del matí perquè si a la gent que començava a les vuit a treballar se li feia malbé la bicicleta, la hi poguéssim arreglar.»
– «No, el negoci va començar fa 133 anys al carrer Calderers. Com que va anar creixent, ens vam traslladar i el meu pare, l’Esteve Vendrell, que va ser tinent d’alcalde eventual de de Ter després de la Guerra Civil, va obrir aquesta botiga. Ha estat una botiga d’un gran prestigi en el sector. Hem arreglat bicicletes de grans figures del ciclisme, com ara Marià Cañardo. Recordo que el 1965, el final d’etapa de la Volta Catalunya es va celebrar a de Ter. L’endemà, es preparaven per sortir davant la plaça de toros, que també era de de Ter, i en Cañardo va comentar el bon servei que prestàvem a la botiga. Després han passat molts altres ciclistes.» [El Punt]