/Històries
Santa Eugènia · Sant Narcís · Can Gibert del Pla · la Rodona · Güell-Devesa · Mas Masó · Hortes i ribes
dijous, 12 desembre de 2024 | 3a Època | Edició núm. 16.019 | Pla de Ter (Gironès)

Els mil i pico

: : Els mil i pico París rep els alumnes de 2n de Batxillerat de l'INS Santa Eugènia: una experiència única Fa uns dies, els alumnes de 2n de Batxillerat de l'Institut Santa Eugènia, ara ja graduats, vam fer l'esperat viatge de final de curs 2017-2018 i vam visitar París. Des d'un inici vam sortir de Girona amb il·lusió, emoció i nervis. Després d'un llarg viatge en avió i autobús vam arribar a l'hotel, on ens…

ElDimoniFotos

ElDimoniTV

Sies.tv

Joan Vendrell, a la seva botiga de bicicletes situada a Santa Eugènia de Ter FOTO: DAVID BRUGUÉ [EL PUNT]Joan Vendrell, a la seva botiga de bicicletes situada a Santa Eugènia de Ter FOTO: DAVID BRUGUÉ [EL PUNT]
: : Històries > Història del Pla de Ter | 30·06·2003

40 anys de l’annexió de Sta. Eugènia:
Vendrell, «Santa Eugènia, una història bonica»

David Brugué |

Joan Vendrell i Mèlich (1928-2003) ha viscut tota la vida a de Ter, on a més també ha treballat sempre…

– Ha viscut tota la vida a de Ter?

– «Sí. Vivíem a la. Evidentment, no té res a veure amb la d’ara. Allà només hi havia camps i plàtans. Era un poblet on tothom es coneixia. Ara, en canvi, tot és més gros, i la gent no es coneix.»

– El poble depenia econòmicament de Girona?

– «No, tenia botigues pròpies. Hi havia botigues de comestibles, confiteria, carnisseria, quatre magatzems de vins… i la fàbrica Parera, que feia pasta de fideus. De tota manera, no hi treballava gaire gent del poble, a la fàbrica, eren més aviat de fora. Però Santa Eugènia tenia vida pròpia i una gran identitat.»

– Què en recorda amb més força?

– «Moltes coses. Santa Eugènia de Ter té una història molt bonica. Per exemple, recordo les festes majors, que eren molt concorregudes i molt boniques. Cada any fèiem una cursa de bicicletes. Jo continuo vinculat amb l’Associació de Veïns de, el que passa és que per qüestions de salut, no hi puc intervenir.»

– Com ha canviat el barri?

– «Tot ha canviat. Tot Girona ho ha fet. Abans la gent sortia al carrer a prendre la fresca, els nens jugaven al carrer… Ara això ja no es fa, la gent no es coneix. També recordo que abans gairebé no hi havia cotxes, pràcticament tot eren carros i bicicletes. La botiga l’obríem a les set del matí perquè si a la gent que començava a les vuit a treballar se li feia malbé la bicicleta, la hi poguéssim arreglar.»

– Vostè ha dedicat la seva vida professional a la botiga de bicicletes. Sempre l’ha tingut al carrer?

– «No, el negoci va començar fa 133 anys al carrer Calderers. Com que va anar creixent, ens vam traslladar i el meu pare, l’Esteve Vendrell, que va ser tinent d’alcalde eventual de de Ter després de la Guerra Civil, va obrir aquesta botiga. Ha estat una botiga d’un gran prestigi en el sector. Hem arreglat bicicletes de grans figures del ciclisme, com ara Marià Cañardo. Recordo que el 1965, el final d’etapa de la Volta Catalunya es va celebrar a de Ter. L’endemà, es preparaven per sortir davant la plaça de toros, que també era de de Ter, i en Cañardo va comentar el bon servei que prestàvem a la botiga. Després han passat molts altres ciclistes.» [El Punt]

0
Tinc més informació
Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
Carrer de l'inventor i polític Narcís Monturiol i Estarriol, 2
La Rodona de Santa Eugènia de Ter · CP 17005 Gi
Disseny i programació web 2.0: iglésiesassociats
Col·laboració programació web 1.0: botigues.cat
Disseny i programació web 1.0: jllorens.net
eldimonidesantaeugeniadeter@eldimoni.com

Consulta

les primeres edicions impreses i digitals

Coneix la història
d'El Dimoni des de 1981

Publicitat recomanada

Membre núm. 66 (2003)

Membre adherit (2003)

Premi Fòrum e-Tech al millor web corporatiu
de les comarques gironines atorgat per l'AENTEG (2005)

Finalista Premis Carles Rahola
de comunicació local digital (2011)


Nominació al Premi
a la Normalització
Lingüística i Cultural de l'ADAC (2014)