L’afirmació de que Santa Eugènia de Ter és tot un poble, respon a una realitat històrica i molt llunyana. Els orígens de Santa Eugènia de Ter es remunten més enllà del 1359, quan «hi habia en lo poble cinc focs: 4 d’església i un d’aloer» o de l’any 1698, quan Santa Eugènia de Ter «era lloc reyal, de la batllía forana de Girona». Es troben recollides també en els arxius municipals del consistori de Santa Eugènia de Ter, ara consultables a l’arxiu de Girona, les discussions de l’Ajuntament eugenienc al 1888, quan es produí el primer intent d’annexió per part de la ciutat de Girona.

Però no fou fins a primers de desembre de 1960, quan l’Ajuntament de la Inmortal Gerona va començar els tràmits i la paperassa per la que hauria de ser la ja definitiva annexió. Aplicant arguments com que «el terme municipal de Girona és sols de 6,75 Km.2, és a dir, el més petit de les capitals de província espanyoles», o bé el de la necessària «aplicació d’una ordenació administrativa unitària»… ajuntaments com el de Santa Eugènia de Ter van ser engolits pels ajuntaments capitals.

Ja en democràcia, els nous ajuntaments des del 1980 han assajats models (pocs) de participació descentralitzada administrativa municipal: «l’urbanisme i la participació popular» de Joan M. Gelada, els tímids consells de barri o de veïns, les municipalies de Lluís Cassasas, els regidors delegats de barri, les taules territorial actuals, etc…

El que sí és cert, és que el ple de l’Ajuntament de Santa Eugènia de Ter del 8 de maig de 1961, va aprovar el que segueix: «Aquest Ajuntament, després d’una llarga discussió, va prendre unànimement la següent decisió: Formular una oposició total a l’expedient incoat per l’Ajuntament de Girona, amb què pretén d’annexionar aquest terme municipal de Santa Eugènia de Ter».