I. La trobada

El llarg regnat de David arribava a la seva fi. L’ancià heroi, a qui l’edat havia tornat caduc i fredolic, amargada la seva vida per les morts d’Amnon i d’Absalom, no aconseguia entrar en calor. Pel que li van dir els seus criats: “Et buscarem una jove donzella per tal que t’abrigui i dormi al teu pit, i et doni calor.”

Buscaren, doncs, per tots els racons d’Israel. Anaren a Beth-Schehan, la fèrtil, i a Hebron, i a Jericó. Passaren pel lloc aquell on el Jordà, augmentades les seves aigües per tres afluents, és més formós. Arribaren finalment, cansats a Sunam. Abans d’entrar a la població, es detingueren per descansar; una jove passà, portant una gerra sobre el seu cap. Digueren entre ells: “De veritat, aquesta donzella és formosa entre les dones. Formoses són les seves galtes, com de tórtora; el seu coll com collar de perles, com la torre de David, fabricada de baluards; com la panerola són els seus llavis; els seus cabells, com ramats de cabres que pugen al Mont de Galaad, negres com el corb… Qui serà aquesta, que fuig com l’alba en aixecar-se? És formosa la Donzella de Sunam.”

S’aproparen. Digueren: “Oh Donzella! Qui ets tu?”

Contestà la dona, senzillament: “Sóc Abisag, de Sunam.”

II. El sacrifici

… I, deixant satisfets amb el preu els pares, partiren, emportant-se la jove. Després de tres jornades arribaren a Sió. Portaren la Sunamita a palau per tal de ser conduïda a la presència del rei. Desposseïren el seu formós cos dels vestits i la banyaren; la perfumaren, després, amb perfums costosos comprats a l Àrab, al Fenici, a l’Egipci, al Madianita, al Gabaonita… La vestiren, més tard, amb finíssimes teles de diversos colors. Cadenetes d’or empresonaven els seus tornejats braços; adornaren els seus pits amb un gran nombre de perles, topazis, maragdes i altres pedres de fulgent bellesa; la cobriren, finalment, amb un llarg vel blanc.

I, així engalanada, fou presentada al rei.

III. El triomf

David, fastiguejat de la vida i de l’amor de les dones, no la tocà. Dormia amb el rei i el servia, però el rei no la tocà. I la donzella Sunamita fou com una filla per David, fins que el rei morí. I, més tard, causà la mort a Adonies, fill d’Haguit. I inspirà el Càntic dels Càntics a Salomó…

I és que la Donzella era molt formosa.

Traducció de l’original en castellà de Juan Luis Monterroso Aranda, alumne de 2n Batxillerat de l’IES Santa Eugènia. Supervisió de Dolors Vilamitjana i Carandell, professora del Departament de Català

Traducció del primer llibre de Salvador Espriu,
«Israel», escrit en castellà (1929), quan l’autor només tenia 16 anys

0. Espriu, escriptor precoç
1. Portada
2. Jahel
3. Ruth
4. El Santuari de Xiló
5. Abigail
6. Abisag
7. Magnificència
8. Jezabel
9. Bethulia
10. Abans de l’amor