|
En Josep Recasens i Adroher era fill de Fornells de la Selva, arrelat a Girona des de molt petit, essent veí del des de principis dels anys 60, i amb lligams a Albons.
El seu ofici va ser el de linotipista, ofici que amb les noves tecnologies s’ha perdut. Va aprendre l’ofici a la impremta Carreras, no obstant, tota la seva trajectòria professional la va realitzar a la impremta Dalmau Carles Pla (actualment Alzamora).
Amb el progrés tecnològic i la conseqüent desaparició de la utilització del linotip en Josep Recasens es reciclà professionalment passant a formar part de l’equip de correcció ortogràfica de la impremta. Aquesta tasca li va permetre poder posar el seu granet de sorra en la recuperació i normalització de la nostra llengua; essent una de les seves passions la utilització del català en tot moment i circumstància.
El seu interès pel passat li va permetre poder fer tot una sèrie de publicacions anomenades Recuperem el passat. Aquestes publicacions estan basades en actes notarials i reculls de premsa extrets dels diferents arxius de la nostra ciutat.
Fruit de les seves preocupacions i tarannà va publicar dos llibres de cartes al director escrites a diferents diaris i revistes, amb el nom de Recull d’inquietuds.
Va col·laborar a partit de la recerca història a les revistes locals de Fornells, d’Albons i d’altre poblacions, així com a les revistes del
> Projecte frustrat: la «Clínica Sanatorio 18 de Julio» del
> Santa Eugènia de Ter, de municipi a barri en el transcurs d’una llarga trajectòria
> Curiositats burocràtiques i legalístiques de la desapareguda plaça de toros de
> Plet a la
> Rèquiem pel «Butlletí Oficial de la Província»
> La lectura ens ajuda a configurar la nostra personalitat
Els seus escrits també han estat publicats a les revistes dels Casals catalans d’arreu del món. Va col·laborar amb diferents articles a la revista Presència i a la Revista de Girona.
A més a més de la seva vessant d’escriptor, també fou un gran aficionat al teatre, col·laborant amb el grup Fa com 9 de
Com a membre i president del Casal Onyar va realitzar tasques de voluntariat, com les de donar classes de català i fer de guia de la nostra ciutat als matrimonis que celebraven les noces d’or.
Vaig conèixer al Josep Recasens, al carrer de la Rutlla de la nostra ciutat, era veïna dels seus pares en Joan i l’estimada Angeleta, vaig jugar amb la seva filla i sempre vaig guardar un record entranyable d’ell.
Després de molts anys ens vam retrobar just per acomiadar-nos.
El recordaré sempre per que forma part dels meus records d’infantesa.
Uns bons records d’una bona família i un bon home.
En Josep era una persona meravellosa, llàstima dels seus problemes de salut i al final la família el va portar a Puig d’en Roca, trist, molt trist.
En Josep tenia molta por que al portessin a una residència com a la seva mare sempre ho comentava però al final va ser de aquesta manera. A la seva mare, l’Angeleta, va està a la residència Maria Gay de Girona i en Josep mai va faltar cada dia la anava a veure ja que ell mai no la ades portada però l’estimació que li tenia com a fill era immensa però sempre deia segurament que a mi també mi portaran i així va ser. Una gran persona en Josep Girona et trobarem a faltar… gran, com diu la Maria Dolors.
En Josep quina alegria tant immensa tindria al veure que una de l’as seva gran esperança es que el Teatral ODEON es pogués torna a reconstruir com tantes vegades havia dit i publicat… Josep DES DE al teu lloc… Podràs fer una obra de teatre… La història de la teva VIDA… El teatral Josep segur que se amplenarà de gom a gom… quina felicitat tindràs… perquè tu ets al cor de la teva GIRONA. Tan i tan ESTIMADA…