|
Dimecres passat -14 de febrer-, Juan León -director de l’editorial Octaedro- i Manel Mesquita -actor secundari en un dels capítols, amic personal de l’autor i veí de la- varen presentar, a la Vint-i-dos -la diva, la llibreria- el llibre La CNT en la encrucijada. Aventuras de un heterodoxo, escrit per Luis Andrés Edo, membre de la Fella (Fundació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes).
Aquest vell anarquista, 82 anys de vida, fent una repassada per alguns dels capítols més foscos de la transició, ens va donar una lliçó d’història. S’assabentà de la mort de Franco, el dictador, tancat en una cel·la de càstig, sentint una ràdio camuflada en un altre calabós i que sentia posant el cap dins de la tassa del wàter, buidada d’aigua, i que li arribava, ressonant, a traves dels tubs.
«A la presó, sense informació, no ets res», ens diu a tall de comentari, com si s’hagués d’excusar de haver entrat i mantingut amagat el transistor amb que escoltaven Ràdio París, la BBC i tot el que els podés donar claus per entendre l’entrellat del que estava passant en la tardor sinistra del franquisme.
Vàrem saber de les mancances de les Jornades Llibertàries a Barcelona i vàrem sentir els laments de perquè no és va produir la unió de les sensibilitats anarquistes amb la de tants grups alternatius, de defensa de la natura i de la diferència, que es van agrupar al redós de la circumferència que envolta la lletra A.
Les infiltracions de provocadors policials a la CNT, les maniobres de Tarradelles -ja el coneixíem- un cop president, el cas Scala i les seves conseqüències, els errors fets per evitar l’esfondrament del moviment anarquista, la pèrdua del patrimoni sindical…
La transició espanyola és un conte de fades i reis, amb la brutícia darrera bambolines i els morts enterrats al jardí o oblidats a les cunetes. Com a Il gatopardo, calia canviar-ho tot perquè res no canviés.