«Mossos d’Esquadra l’heu ben cagada»

Dimecres 7 de febrer. Són les cinc del matí. Que volen aquesta gent que truca de matinada? No ho diuen, però rebenten la porta i entren a sac. Cinquanta o seixanta mossos i mosses d’esquadra -qui ho pot saber és el seu cap- equipats amb material antiavalots redueixen a les tres persones que hi ha dormint a Can Rusc, la casa ocupada del Pont Major.

Que volen? A qui busquen? En aquesta nit i entrant d’aquesta manera? No ho diuen, mentre van remenant sense miraments les pertinences de la gent de la casa. Però de seguida queda clar, dels dos nois i la noia que hi ha s’enduen a la noia. Al mateix temps entren a casa dels seus pares, ho regiren tot i s’enduen els ordinadors de la família.

«Fora la llei antiterrorista»

Qui és aquesta noia que ha provocat una intervenció tant violenta de la policia? Quina és l’amenaça que representa? Que ha fet? No ho sabem. Més tard l’acusaran de tinença d’explosius i pertinença a banda armada. La traslladen a la comissària de la Verneda de Barcelona.

«Prou muntatges policials»

Núria Pòrtulas, la Nuri Punki. De Sarrià de Ter. Educadora de carrer. Molt coneguda a Girona per haver estat cap del cau dels escoltes de l’Agrupament Pare Claret. Habitual a les reunions per fer activitats al poble. Una noia que ha apagat la tele i que amb d’altres companys ha ocupat una casa al veí barri gironí del Pont i que està disposada a gestionar la seva vida, lluny de les convencions socials. Una okupa. Una anarquista.

«Llibertat Núria»

Fa uns mesos que la policia va detenir Joan Antoni Sorroche. Un amic de la Nuri. La policia italiana l’acusa de cremar uns vagons utilitzats per deportar immigrats sense papers. N’han demanat l’extradició per terrorisme. En una operació policial espectacular, un piló de mossos i mosses, arribats en un piló de furgonetes antiavalots, l’agafen i li paguen un bitllet d’avió directe a l’Audiència Nacional. L’engarjolen.

«Llibertat presos polítics»

La Nuri amb d’altres engeguen una campanya per aconseguir la llibertat de l’Antoni. Es desplacen a Olot a una manifestació contra la violència policial on, sembla que per no desentonar amb el motiu de la mani, un policia esgrimeix públicament una pistola. A la tornada, la policia para el cotxe on va la Nuri i registren el vehicle i els seus ocupants. A la Nuri li agafen una llibreta amb adreces i telèfons.

«Jo també tinc una llibreta»

Dijous 8 de febrer. Els seus amics convoquen per missatges de mòbil i internet una manifestació per al vespre. La reacció popular ha començat.

«Mossos d’Esquadra, feixistes catalans»

Divendres 9 de febrer. La traslladen a Madrid. La tanquen a la presó. Desapareixen els càrrecs per tinença d’explosius. La llibreta i el seu contingut és la base de l’acusació.

«En diuen democràcia i no ho és i no ho és»

Dissabte 10 de febrer. A les 5 de la tarda s’ha convocat una concentració davant de l’antic Govern civil, ara Subdelegació del Govern espanyol, per reclamar la llibertat de la Nuri. Quan la gent hi arriba hi pot trobar un fort dispositiu policial. Furgonetes i policies antiavalots esperen als manifestants.

«Los que están enfrente torturan a la gente»

La pancarta que obre la manifestació posa ben clar «La Nuri és pacifista, no una terrorista». La porten els seus pares, familiars directes i alguns amics. Hi ha molta gent. Joves i no tan joves. La gent parla de la Nuri, de lo bona persona que és, de lo que l’estimen els nens que ha tingut al cau, de com l’aprecien els que l’han tractada. Ningú es creu la versió policial, és massa inverosímil. Tothom porta adhesius que posen «Jo també sóc anarquista» i cartells que diuen «Si la Nuri és terrorista, jo també sóc terrorista», els han imprès els seus amics de Sarrià.

«Nosaltres, tots, som terroristes»

La llarga marxa durarà dues pacifiques hores. Enfila la Gran Via, cap a la plaça Marqués de Camps i la carretera Barcelona. Aquí, la seu d’Iniciativa per Catalunya, el partit del conseller de Governació, està protegida per dos vehicles antiavalots. És aquesta la característica distintiva del poder? Aquí hi ha els moments de més tensió quan els mossos i les mosses es posen els cascs. La gent respon aixecant les mans nues. Són pacifistes.

«Núria al carrer, Saura a la presó»

Ronda Pare Claret, on hi ha el cau. Plaça del Mercat. Gran Via i s’acaba davant l’edifici dels jutjats. Un dels companys de Can Rusc diu pel megàfon que la Nuri ha pogut trucar dos minuts des de la presó. No està incomunicada. Li han dit de l’èxit de la manifestació.

«Demolició de les presons»

La seva mare llegeix unes paraules de Pablo Neruda que la Nuri té com a fons de pantalla en el seu ordenador. La gent aplaudeix. Es demana a la gent que poc a poc es vagi retirant. Es recomana fer-ho en grups, per evitar detencions arbitraries dels molts policies secrets que han acompanyat la manifestació. No hi ha hagut cap accident, ben normal entre pacifistes.

«Sou mercenaris, no funcionaris»

Amb els companys de la Nuri el seu pare comenta: «Ja ho saben que s’han equivocat. Espero que no tardin massa en baixar del burro».

«No hi som tots, falta la Nuri»

Més tard, el Telenotícies de TV3 -la teva, la nostra- ens explica que a Bilbao el PP, el PNB i el PSOE s’han manifestat contra el terrorisme i que no han deixat manifestar els abertzales. També hi ha hagut manifestacions d’albanokosovars a Kosovo. Dels pacifistes de Girona que reclamaven justícia per a la Núria ni una paraula. No hi ha aldarulls, no hi ha notícia.