Avui [28 de desembre de 2007] fa cinc anys de la mort de l’Emília Xargay, una de les més il·lustres artistes de les nostres comarques i el nostre país, nascuda a Sarrià de Ter el 22 de novembre de 1927.

Els que l’havien conegut la recorden infatigable, persistent, tossuda, enèrgica, treballadora. Narcís Comadira va escriure que l’Emília Xargay «tenia la capacitat de convertir una carbassa en una carrossa, que és com dir que sabia treure partit de qualsevol ferro, llauna o el que fos que l’hi caigués a les mans».

Aquests dies, el Museu d’Història de Girona ens serveix l’oportunitat de reviure-la a través de la seva obra amb l’exposició El vol d’una ratlla.

La primera exposició de l’Emília Xargay després de la seva mort va ser, però, a Sarrià de Ter. En el marc de la Festa Major de l’any 2004 la Sala Patronat de Sarrià de Ter va acollir l’exposició d’una mostra de les 68 obres, entre olis, dibuixos, ceràmiques i escultures que formen el Fons Emília Xargay de Sarrià de Ter.

Els millors homenatges es fan en vida i, des de Sarrià de Ter podem tenir la satisfacció d’haver homenatjat i agraït a l’Emília Xargay la seva excepcional creació i contribució a la cultura i l’art del nostre País, a més de ser, com va dir el llavors alcalde Josep Turbau, la millor ambaixadora del nostre poble.

L’any 1991 es va inaugurar la nova Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. Dos anys més tard, l’any 1993, per encàrrec del propi Ajuntament, es va col·locar un toro de formigó de grans dimensions a la plaça que duu el seu nom, la Plaça Emília Xargay, coneguda popularment com la plaça del Toro. És habitual veure mainada enfilada al llom del toro o amagant-se entre les seves potes, però sobretot, i el més important, és que El toro és una de les escultures apadrinades pels alumnes del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, fruit de la col·laboració de l’escola amb els Amics de la Unesco, en una de les múltiples accions del projecte d’Escola Verda. No hi ha alumne de l’escola que, finalitzada la seva escolarització, no l’hagi estudiat, no l’hagi dibuixat o reproduït i que no sàpiga que l’Emília Xargay n’és l’autora. Són els mateixos alumnes qui a través de les seves visites i observacions recomanen i fan propostes a l’Ajuntament per mantenir l’escultura i el seu entorn en òptimes condicions. La seva darrera petició, que me la recordava dies enrera la meva filla gran, és la reparació d’una de les banyes d’El toro.

Però Sarrià de Ter encara té un deute pendent amb l’Emília Xargay i la seva obra: poder-la exposar permanentment. A Sarrià de Ter estem projectant un nou centre cultural, que inclourà la nova, i ampliada, Biblioteca Emília Xargay, un auditori, un arxiu i unes sales d’art i sales museu. Un d’aquests espais estarà destinat al Fons Emília Xargay de Sarrià de Ter.

Fins aleshores, i de moment, és necessària la visita de l’exposició El vol d’una ratlla al Museu d’Història de la Ciutat de Girona. Fins el 17 de febrer de 2008 hi sou a temps. [Diari de Girona]

Roger Casero Gumbau és portaveu del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter