Descobrirem una eugenial Emília Xargay inèdita. Coincidint amb l’any en què Emília Xargay i Pagès (22 de novembre de 1927 – 28 de desembre de 2002), veïna de la Rodona de Santa Eugènia de Ter, hauria celebrat el seu 80è aniversari -i a 5 anys del seu traspàs-, el Museu d’Història de la Ciutat (MHCGi) proposa un recorregut per la seva trajectòria artística fent una atenció especial als seus processos creatius, amb l’objectiu d’alliberar-la d’un cert tòpic que l’ha vinculada exclusivament a l’escultura i, sobretot, a la temàtica dels toros, i de recuperar-la com una artista extraordinàriament tenaç, amb un gust insaciable per l’experimentació.

	Una imatge de la roda de premsa de presentació de l’exposició al Museu d’Història de la Ciutat. A la imatge, d’esquerra a dreta: Pere Freixas -director-, Lluïsa Faxedas -tinenta d’alcalde de Cultura i Educació-, Eva Vàzquez -comissària de l’exposició- i Xavier Ato -de la CAM- FOTOS: EL DIMONI

Dibuixos, esbossos i material preparatori divers, a més d’algunes de les seves obres concluses més significatives, com ara les maternitats inspirades en la seva descoberta de l’indigenisme sud-americà, permetran revelar una Emília Xargay fins ara inèdita.

La mostra temporal, que es va inaugurar la diada de sant Narcís, es pot visitar fins a mitjans de febrer, a la sala d’exposicions del Museu d’Història de la Ciutat de Girona. Emília Xargay. El vol d’una ratlla està comissariada per la crítica d’art Eva Vázquez, veïna de Santa Eugènia de Ter. La finada artista de Sarrià de Ter hauria celebrat 80 anys, i tal i com ja se li va dedicar una exposició retrospectiva en aquest mateix equipament municipal l’any 1989, amb el títol de Xargay 50 anys d’art. L’Ajuntament de Girona torna a presentar una mostra a qui va ser una de les artistes més destacades de l’art del segle XX català i gironí.

DES DE LA PASSADA DIADA DE SANT NARCÍS 29 d’octubre

Exposició Emília Xargay. El vol d’una ratlla
MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT (MHCGi) de Girona
C. de la Força, 27
Sala d’expos: Placeta de l’Institut Vell, 1
Tel.: 972 222 229
Fins al 17 de febrer

:: Text publicat en el catàleg de l’exposició «Xargay. El vol d’una ratlla»

:: MANEL MESQUITA
> L’art en la vida de cada dia

:: Retalls de premsa de dimarts 30 d’octubre

Xargay torna a la vida al Museu d’Història

DIARI DE GIRONA > Eva Vázquez tenia «el deliri» de tornar la vida a Emília Xargay. Amb aquesta mostra d’afecte per l’artista sarrianenca, que la mateixa periodista i historiadora de l’art va qualificar de «fenomen paranormal», Vázquez presenta l’exposició que des d’ahir [dilluns] es pot visitar en el Museu d’Història de la Ciutat, la ja tradicional «exposició de Fires».
Eva Vázquez és la comissària d’El vol d’una ratlla, títol que fa referència al traç gruixut, dur i amb caràcter que marca l’obra d’Emília Xargay (Sarrià de Ter, 1927 – L’Escala, 2002), un tret que l’artista va intentar suavitzar i alleugerir amb els anys. Tot i que, fa gairebé vint anys, el Museu d’Història ja va acollir una mostra antològica de l’obra de Xargay, Pere Freixas, director del museu, subratlla que aquesta exposició mostra una altra cara de l’artista. El més d’un centenar de dibuixos que omplen parets i vitrines del museu, cedits per a l’ocasió tant pels ajuntaments de Girona i Sarrià de Ter com per particulars, revelen una obra allunyada de la imatge exclusiva dels toros i del tòpic del polifacetisme tècnic bussejant en els orígens del seu procés creatiu.
La mateixa comissària de la mostra sentia, fa uns dies, que «per una imatge -que ella mateixa va potenciar- es menystingui la seva trajectòria anterior», en referència a la seva obra prèvia als toros, una creació, per a Vázquez, «molt més rica». A El vol d’una ratlla, tot i que hi ha escultures -concretament, sis, totes elles representant animals i amb textos d’escriptors gironins acompanyant-les-, el protagonista és el dibuix.
Coincidint amb l’any en què Emília Xargay hauria celebrat el seu 80è aniversari i quan en fa cinc que va morir, aquesta exposició proposa un recorregut per la seva trajectòria artística, incidint en els seus processos creatius, amb l’objectiu d’alliberar-la de tòpics i recuperar-la com a una artista tenaç, amb un gust insaciable per a l’experimentació. Fins al 17 de febrer el Museu acollirà més d’un centenar de dibuixos de l’artista, a més d’alguns olis, esmalts, joies, motlles per a gravats, esbossos per a tapissos i sis escultures en planxa que abracen tota la seva trajectòria, amb especial èmfasi, però, en els anys de maduresa, entre 1950 i 1975.
Emília Xargay també destacava entre les dones de la postguerra perquè s’adeia ben poc amb l’adoctrinament femení dels anys 40 i la seva obsessió per la natalitat i la llar, per la discreció, la resignació, la bondat i l’acatament a les normes. «Era una dona viril», afirma Eva Vázquez, «una pintora d’estil masculí», i d’acord amb les normes de l’època que recloïen la dona al microcosmos de la llar, «es creia que no podia sortir res de qualitat de les mans d’una dona». Però és que «les mans de Xargay eren mans de dona», reivindica Vázquez, «encara que fés servir el martell i el soldador i carretegés blocs de pedra».
Amb el seu traç gruixut, la sarrianenca va explotar amb astúcia el prejudici que imperava a la Girona de la postguerra, convertint-se en una dona «certament atípica» en aquell context històric i social. Emília Xargay era una artista que només va aspirar a assemblar-se a ella mateixa, algú que no va voler que les seves obres fossin un argument suficient. Gaudia d’un temperament decidit i enèrgic que quedava reflectit també en la seva obra vigorosa, impetuosa, enèrgica i sense vacil·lacions, tant pel què fa a la pintura, com a l’escultura, la ceràmica o l’esmalt. Emília Xargay tenia la seva pròpia estètica i el seu procés creatiu. Emília Xargay era una «supervivent». [Ana Rodríguez · Diari de Girona]

Lliçó d’art en la inauguració de l’exposició d’Emília Xargay. La mostra repassa la trajectòria de l’artista al Museu d’Història de la Ciutat

EL PUNT > La inauguració d’El vol d’una ratlla, l’exposició sobre Emília Xargay i la més destacada de Fires, va convertir-se ahir no en el clàssic acte protocol·lari, sinó en una classe magistral d’art. La comissària Eva Vàzquez, va donar una emotiva lliçó d’història de l’art contemporani gironí, envoltada de les autoritats de Girona i de la ciutat d’on era filla Xargay, Sarrià de Ter. L’exposició, que es pot veure fins al gener, repassa la trajectòria de l’artista al Museu d’Història de la Ciutat.
L’acte d’ahir va anar més enllà de la típica inauguració, ja que la comissària Eva Vàzquez, acompanyada pel director del Museu, Pere Freixas, i per l’alcaldessa Anna Pagans, va oferir una lliçó sobre l’artista Emília Xargay i, per extensió, sobre l’art contemporani gironí. Assistida pel fantasma de Xargay, a la qual la comissària es va referir amb aquesta metàfora, va aprofundir en la trajectòria artística i humana de la creadora. Vàzquez va reivindicar la necessitat, ja que no n’existeix cap, d’una història de l’art de Girona.
D’altra banda, Pagans va aprofitar per recordar que després de la mostra de Xargay se’n farà una altra dedicada a l’art fet per dones a la ciutat, des de l’època medieval fins al segle XVIII, en una primera part, i del segle XIX a l’actualitat, en una segona. A més, també va avançar que l’exposició de Fires del 2009 estarà dedicada a l’artista gironí Carles Vivó. [Laura Portal · El Punt]

Retalls de premsa de dijous 25 d’octubre

El traç més expressiu de Xargay s’exposa per Fires al Museu d’Història de la Ciutat. L’exposició «El vol d’una ratlla» fa una lectura de l’obra de l’artista en un sentit molt ampli i en el context que va viure

EL PUNT > Hauria fet vuitanta anys d’aquí a menys d’un mes i com a regal d’aniversari, des de dilluns al Museu d’Història de la Ciutat, es podrà veure l’exposició d’homenatge a Emília Xargay. Amb un títol que admet més d’una interpretació i que fins a cert punt ha estat molt comentat, El vol d’una ratlla, es presenta una exposició, que no és antològica, que vol fer una lectura de l’obra d’aquesta sarrianenca des de diferents vessants, però deixant poc lloc per a la més coneguda, la d’escultora. La Xargay dibuixant, la Xargay íntima i personal, la Xargay divertida i tendra, la Xargay més desconeguda pel gran públic i la més apreciada pels seus amics. La mostra més destacada de les Fires de Girona es podrà veure fins al pròxim dia 17 de febrer.
Una sarrianenca serà la protagonista de les Fires de Girona. Emília Xargay és l’artista homenatjada en l’exposició que, comissariada per la historiadora de l’art i periodista d’El Punt, Eva Vàzquez, es va presentar ahir a la premsa i dilluns, per la diada de sant Narcís a dos quarts d’una del migdia, obrirà les portes a tots els gironins.
Però els visitants no hi trobaran una antològica de la coneguda escultora de toros, sinó una mostra on es podran veure més d’un centenar de peces de Xargay en què es podrà retrobar amb tota la seva complexitat i diversitat. Dibuixos, olis, esmalts, joies, motlles per a gravats, esbossos per a tapissos i sis escultures en planxa de ferro que representen la trajectòria de Xargay.
L’explicació del títol, per Eva Vàzquez, ja dóna moltes pistes del que s’hi podrà trobar. Així, El vol d’una ratlla es refereix al traç de Xargay, marcat i fort, gairebé com una metàfora d’ella mateixa. Vàzquez apuntava ahir el fet que, des del principi de començar a dibuixar, els mestres de Xargay van insistir-li en el fet que aprimés aquest traç, que el fes més lleuger i que la vida artística de la creadora va girar, simbòlicament, al voltant d’aconseguir afinar la ratlla, d’aconseguir «que fos més eloqüent sense fer-la tan explícita». La comissària també es va referir a Xargay en el sentit més personal, per tractar de la lectura de gènere de l’exposició. Segurament, va dir, una lectura en clau feminista és pertinent en el cas de Xargay, tenint en compte el context que va viure, amb una dictadura repressiva especialment en el cas de les dones, que van haver d’assumir un paper que les relegava. Però el cas de Xargay va ser significatiu perquè se’n va sortir «aparentment sense esforç». «L’artista va tenir una astúcia insòlita per assimilar i apropiar-se de l’estereotip associat a la dona. Si voleu que sigui tendra, ho seré; si voleu que sigui condescendent, ho seré, i si voleu que sigui mascle, ho seré.» Probablement, hi afegia Vàzquez, és una representant significativa, per contradicció, del que s’esperava d’una dona.
La mostra es podrà veure fins al 17 de febrer i inclourà dues visites comentades a càrrec de la comissària, que es faran l’11 de novembre i el 27 de gener, a les 12 del migdia.
Sis animals, sis autors
El darrer apartat de l’exposició, després d’haver seguit un recorregut temàtic, no cronològic, ofereix al visitant una perspectiva més creativa encara. L’únic espai on hi ha escultures proposa un exercici literari realitzat per sis autors gironins. Així, hi trobem sis peces d’animals de Xargay fets amb planxa de ferro. Cadascun d’aquests ha estat evocat literàriament. Així, Maria Rosa Font ha tractat el gat; Miquel Berga, el toro; Miquel Pairolí, el gall; Lluís Muntada, la gavina; Josep Maria Fonalleras, el cavall, i Roger Costa-Pau, el peix.
El catàleg
L’altre element literari de l’exposició és el catàleg. Un llibre de gran contingut artístic, literari i historiogràfic que, com van coincidir-hi ahir tant el director del museu, Pere Freixas, com la regidora Lluïsa Faxedas, es convertirà, més enllà de l’exposició, en un referent per a l’estudi d’Emília Xargay i la seva obra i per a la historiografia de l’art gironina i catalana. [Laura Portal · El Punt]

Més d’un centenar de dibuixos presenten l’Emília Xargay més desconeguda. «El vol d’una ratlla» proposa una revisió de la seva obra allunyada de la imatge tòpica dels toros

DIARI DE GIRONA > «És trist que per una imatge -que ella mateixa va potenciar-, esmenystingui la trajectòria anterior d’Emília Xargay», comentava ahir la periodista i historiadora de l’art Eva Vázquez, comissària de l’exposició Emília Xargay. El vol d’una ratlla. Vázquez feia referència amb aquestes paraules a l’associació que sempre es fa de l’artista gironina a la imatge del toro. I, de fet, va recordar la comissària de la mostra que s’inaugurarà dilluns al Museu d’Història de la Ciutat, «no va començar a dibuixar toros d’una forma més o menys seriada fins als anys setanta».
El vol d’una ratlla, títol de la mostra en referència al traç gruixut d’Emília Xargay i als seus esforços per suavitzar-lo, és la ja tradicional exposició de Fires. Fins al 17 de febrer, el Museu acollirà més d’un centenar de dibuixos de l’artista, a més d’alguns olis, esmalts, joies, motlles per a gravats, esbossos per a tapissos i sis escultures en planxa que abracen tota la seva trajectòria, amb especial èmfasi, però, en els anys de maduresa, entre 1950 i 1975. Aquestes peces escultòriques, representen animals com el gat, el cavall, el peix o el toro, van acompanyades de textos elaborats per diversos escriptors gironins que han hagut d’inspirar-se en l’escultura.
Vint anys després de l’antologia
Aquesta mostra, que «feia falta que la féssim» segons va declarar una satisfeta Lluïsa Faxedas, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Girona, coincideix amb el vuitantè aniversari d’Emília Xargay (Sarrià de Ter, 1927 – L’Escala, 2002) i el cinquè de la seva mort.
A diferència de l’exposició sobre l’artista sarrianenca realitzada l’any 1989, El vol d’una ratlla «no és una antologia», va subratllar el director del Museu d’Història, Pere Freixas, sinó que en aquest cas «el protagonista és el dibuix».
El centenar de dibuixos que es poden veure El vol d’una ratlla formen part de la donació dels ajuntaments de Girona i Sarrià. Altres provenen de col·leccions particulars, però tots ells han estat escollits per ajudar a revelar una obra allunyada de la imatge exclusiva dels toros i del tòpic del polifacetisme tècnic bussejant en els orígens del seu procés creatiu.
No es tracta, doncs, tal com van destacar els organitzadors reiteradament ahir a la presentació de la mostra, d’una exposició antològica, sinó d’una proposta de relectura de la producció d’Emília Xargay a partir d’unes obres en bona part inèdites i fins ara poc considerades.
Més exposicions al Museu
Lluïsa Faxedas va aprofitar per fer un avançament de les properes exposicions que acollirà el Museu d’Història de la Ciutat. Al mes de març hi haurà la primera part de La ciutat de les dames, la que abraça la dona i la creació artística a Girona des de l’Edat Mitjana fins l’Edat Moderna. El període estival comptarà amb una exposició fotogràfica patrimonial: Àlbums fotogràfics de Joan Martí: Bellezas de Gerona, 1877 – Bellezas de Barcelona. Ja l’any que ve, també per Fires, el Museu se sumarà als actes commemoratius del bicentenari de la Guerra del Francès amb Girona i França, entre la guerra i la pau, 1650-1939. [Ana Rodríguez · Diari de Girona]