Entrevistem l’alumne Youssef Baghdady de l’IES Santa Eugènia, exjugador de futbol i actualment àrbitre regional, a la Cantina d’en Jou.

A quin equip jugues?

– Abans jugava en un equip, però ara sóc àrbitre. En l’arbitratge no hi ha cap equip. Cada setmana fem una sèrie de partits: dissabte en fem dos i diumenge en fem un. Vaig a Blanes, a Girona… Sóc àrbitre, “el dolent del joc”, sóc el que aplica les regles dintre del terreny de joc.

D’on et ve l’afició pel futbol?

– Des de petit jugava a futbol. Porto jugant des que tenia deu anys. He jugat a molts equips: a Figueres, a Girona, a Llagostera, a Banyoles… Molts equips, i això m’ha donat base per saber el reglament del joc i per fer un pas més cap el món del arbitratge. Aquest any he hagut de deixar de jugar perquè no podia combinar totes dues coses: jugava dissabte o diumenge i no concordava amb una sèrie de partits, per tant era una cosa o una altra i com que m’agrada l’arbitratge i tal, i en el futbol no semblava que hagués d’arribar molt lluny, vaig decidir seguir aquest camí.

Com has arribat a ser àrbitre regional?

– T’explico com van les categories: comencem amb el futbol base, el més petit (un any). Les categories del futbol base són alevins, prebenjamins, benjamins, cadets i juvenils (18 anys). Quan tenen 18 anys comencem amb la categoria regional (tercera, segona i primera) i després: 1a catalana, 3a divisió A i B, 2a divisió A i B i Primera. Jo sóc a la segona regional o sigui que per arribar al món de l’àrbitre has de passar per cada categoria No es fa un salt. Has d’anar superant cada categoria fent proves físiques, exàmens tècnics, informes dels partits.

Som 54 àrbitres de la segona regional aquí a Girona. Procuro pujar a la primera regional. Molta gent ho fa pel tema dels diners i de seguida es cansen. Els jugadors els posen a prova i qualsevol cosa pot fer que no te’n surtis i acaben abandonant el món de l’arbitratge. Es molt psicològic, estàs sotmès a molta pressió i has d’estar tranquil. Has de prendre la decisió correcta i has de fer servir el reglament de manera correcta.

Pel fet de ser d’un altre país has tingut més dificultats a l’hora d’arribar a ser àrbitre?

– És curiós això, perquè de vegades ja et veuen com dient “ja veuràs aquest”, “ja la liarà”. Però quan veuen que t’hi impliques i arribes a l’hora (has de ser-hi una hora abans perquè has de mirar quins jugadors hi ha, quina equipació porten per no confondre’s al camp, etc.), entres al terreny de joc i comences a arbitrar, ja diuen: “Ho fa bé, saps?” Com a àrbitre has d’estar a prop de la jugada, vigilar…, no pots estar al centre del camp i quan veuen que ho fas bé ja ho deixen a part. De vegades hi han equips que em comencen a dir “racista” i jo com a àrbitre tinc el dret de dir al delegat del camp que si continuen així jo plego del partit. Tinc el dret de parar el partit i llavors la Delegació posarà una sanció a l’equip. Està molt controlat. No poden dir-me els típics insults racistes perquè no els convé.

Què és el que més et cansa de la feina d’àrbitre?

– Quan de cop hi ha una jugada conflictiva que tu hi has de haver ficat atenció, perquè has de saber què ha passat, a quin equip afavoreix, si és falta, agressió o una infracció; saber cap on treure targetes i fer-ho bé i pensar molt ràpid. Entre 2-4 segons has de decidir tot això i saber a qui afavoreixes i a qui sanciones.
Passa tot molt ràpid…, tots protesten. Has d’estar atent i ben tranquil. És complicat; l’àrbitre és un jugador més perquè va controlant quan surt la pilota, però quan passa una cosa d’aquestes has d’estar al cent per cent perquè si tu falles…, és molt difícil arreglar la situació.

Hi ha corrupció en el món d’arbitratge o són honrats a l’hora de fer la seva feina?

– Hi ha hagut casos a la Lliga Europea, que no pas a Espanya. A Europa n’hi va haver. Eren persones que havien arribat a l’elit o a ser àrbitres internacionals i que feien trampes. Terceres persones apostaven molts calers perquè sortís aquell resultat i llavors l’àrbitre afavoria un equip, perquè aquest guanyés. Però és mínim; la majoria d’àrbitres no són corruptes. Tots fan la seva feina.

Què en penses de l’àrbitre de futbol que va dirigir la final del mundial de Sud-àfrica’10?

– Em sembla que pitar aquest partit és molt difícil, perquè una final és molt complicada. Perquè un àrbitre faci una final, ha de ser molt bo. Webb^* és un dels millors àrbitres del món. Per tant, per a ell era molta pressió. Es va equivocar en un moment concret perquè va expulsar un jugador que no devia. Al final, però, va acabar guanyant l’equip que millor va jugar, que va ser Espanya.

^*Howard Webb va ensenyar 14 targetes grogues i una de vermella. Als holandesos Robin van Persie, Mark van Bommel, Nigel de Jong, Giovanni van Bronckhorst, Heitinga -en dues ocasions-, Arjen Robben, Gregory van der Wiel i Joris Mathijsen; als espanyols Carles Puyol, Sergio Ramos, Joan Capdevila, Andrés Iniesta i Xavi Hernàndez.

Jamila Abdessamie i Roser Subirà són alumnes de l’IES Santa Eugènia
i membres del Consell de comunicació d’Els mil i pico