Pont del Dimoni: «No news… good news?»

Una dita anglesa assegura que la millor notícia és aquella que no existeix, que quan no ens arriben notícies d’algú o d’alguna cosa és que tot va bé. No sabem si això és aplicable a l’anunciat retorn de l’històric Pont del Dimoni. El 14 de setembre de l’any passat, l’Ajuntament de Girona va aprovar per unanimitat un avantprojecte de reconstrucció damunt el riu Güell, fet per l’arquitecte Ramon Ripoll, sense que des d’aleshores se n’hagi tornat a tenir notícia. Mig any ha passat sense que per ara hi hagi res palpable més enllà de les paraules, els acords i els projectes. Símbol de la independència perduda de Santa Eugènia de Ter, el pont, originari de mitjans del segle XIV (1357); va ser desmuntat el juliol de 1968 i les pedres, numerades, emmagatzemades primer sense gaire cura al Cementiri de Santa Eugènia i després, ben endreçades, als magatzems municipals de Mas Xirgu [vídeo: 25·04·2008]. I allà segueixen, esperant notícies.

Exposicions sobre la fi de l’era industrial

Fins al dia 25 d’abril podeu veure a Girona la interessant exposició Temor i desig de ser devorats, l’última aportació del Bòlit, que va oferint tastets del que ha de ser el futur centre d’art contemporani de la ciutat. Amb la ja tradicional dualitat d’escenaris a la capella de Sant Nicolau i les sales de la Rambla, ofereix un conjunt audiovisual sobre la decadència del sistema econòmic basat en la indústria que ha marcat la història dels dos darrers segles. A les sales de la Rambla, es parla del passat industrial de Girona, amb un muntatges de l’eugenienc Pep Admetlla, i també del d’altres ciutats industrials de Catalunya, com Terrassa i Mataró. A Sant Nicolau, la visió és més internacional i apassionant, però poc coneguda. Quatre llocs ben reals, que semblen d’un impossible món de ciència-ficció, mostren en present l’arqueologia de la fi d’una era industrial. No us ho perdeu. [La Vanguardia · Girona]