Ramon Ripoll i Masferrer (la Cellera de Ter, 1958), és l’arquitecte que ha redactat el projecte de rehabilitació del Pont del Dimoni de Girona, presentat per diverses associacions. Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya i professor del departament d’Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona, Ripoll és director de la col·lecció Arquitectura tradicional, de Brau Edicions.

– Quan i com es va començar a involucrar en la reconstrucció del Pont del Dimoni?

– «Fa un any i mig, membres de l’Associació de Veïns Santa Eugènia m’ho van presentar com un problema, ja que volien la reconstrucció i l’Ajuntament els l’havia promès. Necessitaven un tècnic i vaig pensar que, com a persona que ha treballat els temes d’arquitectura i història, els podria ajudar.»

– Vostè dóna una justificació social a aquest projecte. Per què creu que l’arquitectura ha de tenir respostes a aquest tipus de problemes?

– «L’arquitectura, des del seu naixement, ha servit per resoldre problemes reals de les persones i de la societat. Aquí, a més a més, ens trobem amb un problema de desmonumentalització.»

– Què representa això?

– «La pèrdua d’un element identitari fonamental de Santa Eugènia de Ter que pot provocar problemes de desarrelament.»

– Una altra de les justificacions del projecte és el «llenguatge arquitectònic apropiat de reconstrucció del Güell». Ens ho podria explicar?

– «El llenguatge arquitectònic ve condicionat per les cent quaranta peces numerades existents que daten del 1357 i la seva combinació amb elements nous que poden imitar els antics o que poden ser amb un llenguatge nou.»

– Un dels motius que vostè exposa és potenciar itineraris a Girona. Quins podrien ser?

– «Un pont només es justifica per l’existència d’un camí. En aquest cas, a banda de la proximitat a l’anterior ubicació, hem pensat que podria servir d’enllaç entre el carrer Riera Maçana i el carrer Mare de Déu dels Àngels.»

– El projecte, tanmateix, no acaba d’agradar a l’Ajuntament que, de moment, volia convocar un concurs d’idees que ha ajornat. Què en pensa?

– «Crec que s’hauria de continuar el procés engegat per l’Associació de Veïns pel valor social que ha tingut la implicació del barri en la defensa i promoció del Pont del Dimoni i perquè n’ha demostrat la viabilitat; els plànols tenen un alt valor pedagògic que l’ha fet entenedor. El projecte continua obert a la creació d’un equip multidisciplinari d’especialistes que podria estar format per un arquitecte, un escultor i un historiador. També permet l’establiment d’un pla de control del seu desenvolupament i la seva discussió amb els representants polítics i socials sota el lideratge de l’Ajuntament de Girona.»

– Els ciutadans han de participar en decisions arquitectòniques o ho han de deixar pels experts?

– «Caldria una acció complementària entre els ciutadans i els experts, tenint clar cadascú el seu paper, ja que la massiva urbanització que s’ha produït en els últims cinquanta o setanta anys ha donat una resposta satisfactòria des d’un punt de vista arquitectònic i urbanístic, però no tant social. L’arquitectura ha perdut de vista que ha d’estar al servei dels ciutadans.» [El Punt · Aquesta informació ha estat elaborada externament a la redacció del web elpunt.cat per Joel Medir, estudiant en pràctiques del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic]

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona, estudiant de periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia

> text de la moció aprovada pel ple de l’Ajuntament del 14·09·2010 [pdf, clic aquí]

> avantprojecte: noupontdeldimoni-1357-2010 [pdf]

> justificacions: noupontdeldimoni-justificacions

> text de la moció presentada per les entitats el 17·05·2010 [pdf, clic aquí]