Com passa el temps! Fins i tot, per a El Dimoni -personatge etern- dotze anys són un fotimer. En aquesta dècada-més-dos, a Girona, hem vist aparèixer des d’un Auditori Palau a la Devesa a un fanal a la plaça del Vi…

El 1998, l’alcalde de la ciutat de Girona, Joaquim Nadal, escrivia en El Punt un llarg article on definia (malgrat titular que així obria «un debat») que és el que enquibiríem a la Marfà de Santa Eugènia… El text era coetani amb el moment en que es tapava/amagava la sèquia Monar al seu pas per la Rodona de Santa Eugènia de Ter, on -finalment- va quedar la petja del seu pas amb un triangle descobert davant de l’Escola d’Hostaleria. Política minimalista que s’ha consolidat a la metròpoli amb El Bòlit i les seves propostes…

El Dimoni ha buscat entre calderes i forques l’esmentat text de Nadal i la resposta -en el mateix rotatiu- que va provocar, signada per Manel Mesquita.

Vagi de gust un bri d’història recent

:: JOAQUIM NADAL [30·08·1998]
> Un debat cultural: la fàbrica de Santa Eugènia i el seu ús

«(…) Però, pensant en el futur, l’Ajuntament ha considerat que l’àrea del Centre cívic s’havia d’ampliar i completar. I és per aquest motiu que ha arribat a un acord amb els propietaris de la fàbrica tèxtil Marfà per tal que en tres anys traslladin la seva activitat al sector industrial de Domeny. D’aquesta manera, l’Ajuntament obté la propietat d’una nau de 2.700 m2 (900 per planta), seguint el model de les naus Manchester, i alhora el corresponent salt d’aigua de la sèquia Monar i el seu sistema de turbines. Tot plegat configura un conjunt interessant, declarat i protegit que, sumat a l’edifici medieval del Centre cívic, dóna per a una àrea sociocultural on la força del món rural medieval es dóna la mà amb la modernitat transformadora de la indústria. En l’espai físic i urbà, tota una lliçó d’història. (…)»

:: MANEL MESQUITA [11·10·1998]
> La Sèquia Monar complementa

«(…) La proposta pedagògica de fer visible «l’enllaç entre la indústria i el món rural» hauria de recollir un projecte urbà de ciutat en què fos possible mantenir la presència de prou elements arrelats a la història social i cívica dels pobles, que ens permetin la identificació com a col·lectius i la transmissió de valors, on vinculem innovadorament la dicotomia de tradició i modernitat, pagesia i industrialització, on superem la de quitrà versus poesia a favor d’aquesta última, on el museu no sigui un lloc on es guarden col·leccions, que diu Fabra, davant de la possibilitat real d’estendre el «sentit comunitari del nostre patrimoni col·lectiu» més enllà de l’espai de quatre parets (per molt ampli que sigui) i flueixi per un vell-nou paisatge urbà que ho ressalti. (…)»

:: Retalls de premsa de dimecres 3 de març de 2010

> El taller de la Marfà es convertirà en un museu sobre el patrimoni industrial: l’Ajuntament també ha recuperat dues turbines del segle XIX i té previst fer-les funcionar