M’assabento que la culpa és del Güell; a la tele, el perifèric riu pren el protagonisme al fotografiat Onyar. L’informatiu migdia de TV3 -de dimecres- ho deixa anar com si no res: “Ja se sap… les aigües del riu Güell haurien crescut i en comptes de seguir el seu curs natural van seguir recte, van trencar un petit mur de contenció…” (literal allò de “curs natural”). El TAV nAVEga. Catalunya desconnectada d’Europa (García-Margallo content!). El riu Güell de Can Gibert, el Güell del barri de Sant Narcís, el Güell del veïnat de la Rodona, el Güell de Santa Eugènia, el Güell de la Devesa és el culpable perfecte. I el riu riu. Més aviat s’hi pixa. És la venjança de l’aigua mil·lenària contra la modernitat més líquida. Més in. Més inbècil de les que es fan i es desfan. Tot va començar el 1964 quan es redacta el projecte de “desviación y encauzamiento del río Güell a su paso por Gerona”, encara no feia un any que l’antic municipi de Santa Eugènia de Ter havia estat annexionat a la gran capital.

El Pont del Dimoni de Santa Eugènia de Ter durant una riuada del Güell

Tot seguit, el 1968, es desmunta el Pont del Dimoni. Finalment, el 1969, l’Ajuntament de Girona el canalitza al pas per la Rodona (abans es passava amb palanques) i el paisatge canvia definitivament. El 15 de juliol d’aquell any, l’enyorat tren llançadora carrilet Girona-Olot, que circulava sobre el Güell, a tocar del Pont del Dimoni, desapareix d’un cop de ploma en un llunyà despatx de Madrid per una suposada manca de rendibilitat. No n’hi va haver prou; la dècada 1985-1996 el Güell va ser pseudocobert en trams, encimentat en un altre, recanalitzat, encaixonat, qualificat de variant interna de la ciutat de Girona, encarrilat, amagat als ulls dels vianants, tractat com una nosa al progrés (llegiu “als cotxes”)… i protegit mínimament (davant dels plans ferotges de les administracions de tota mena) en la mesura que la pressió i les mobilitzacions de l’Associació de Veïns Santa Eugènia va poder (gràcies, conveïns). L’agost de 2001 s’acaben les obres de cobriment de la sèquia Monar. El 28 de setembre de 2007, el Ministeri de Foment adjudica per 300 milions d’€ les obres de construcció del tram urbà i l’estació del TAV a Girona.

Un Güell rebel solidari amb els seus veïns

A afegir a la llista de despropòsits antinatura la darrera proposta tècnica de cobrir un nou tram del riu Güell, al pas per davant dels Maristes, a l’avinguda Tarradellas, rebutjada per un ple recent del consistori. I ara estranya que el Güell rebenti el que està mal fet? És el mínim que podíem esperar. És l’esperança dels que no la perden. Un Güell rebel solidari amb els seus veïns, maltractats com a ciutadans. L’actual regidor d’Urbanisme i delegat del projecte ferroviari descriu la situació que ha provocat el nostre riu de “vergonyosa” i acusa Adif d’haver “fet pena”.

Vull entendre que cita Adif per –educat com és– utilitzar l’ordre alfabètic a l’hora de fer una llista dels noms i cognoms de tots els responsables polítics que han fet possible afegir un riu més als quatre rius de la ciutat: continuem per De Juan, passem per la ena, la pe, la erra i la essa i fins a la zeta, i que peti l’abecedari!

:: Vídeoteca de març de 2009, de Joan Arnau