La meva innocència no té límits. No m’estic defensant de cap corruptela. Constato. Soc innocent. Parlo que m’hauria apostat tot el lloguer d’un mes (una pasta!) que els editorials de tots els diaris conjuntament (d’aquí i del món) i totes les ràdios i cadenes de televisió (ara que qualsevol editorialitza) publicarien alhora una redacció contundent que denunciés clarament la responsabilitat directa que tenen les empreses armamentístiques (poca cosa!) en els darrers atemptats i els assassinats a Manchester, els massacrats a Egipte, els terroritzats a Síria, els rebentats a Kabul, els ofegats a la mar Mediterrània… coincidents, en el temps, amb la signatura d’un contracte multimilionari entre els hòldings dels hooligans de les armes, representats pel trampós Trump, i la dinastia dels Saud, amos de l’Aràbia Saudita i de la seva gent i de la que no és seva, també.

Un paio de 71 anys, fet a si mateix a la manera ianqui, i un monarca de 81 anys, col·locat en tots els sentits per les exmetròpolis, acorden la major venda d’armament de la història dels EUA per 110.000 milions de dòlars (98.000 milions d’euros) per modernitzar l’exèrcit millor dotat de l’Orient Pròxim, després del d’Israel. Quin triangle!

Monarquies golfes –no únicament les del Golf– i presidències bastardes –resultat del vot de la por– s’entossudeixen a obrir portades de Hola o del ¡Qué me dices! per fer-nos oblidar que la dictadura de Riad, la capital saudita, és el punt de referència de l’estricta tradició musulmana wahhabita, de l’extremisme religiós, allà on ha nascut i es fomenta tota la resta d’extremismes. I tots ho sabem!

Llegeixo que el cantant de country Toby Keith va actuar a l’audiència organitzada exclusivament per a homes al costat del músic saudita Rabeh Sager, a la capital del regne; Keith és autor de lletres patriotes on glorifica la missió de les tropes nord-americanes a l’Afganistan i l’Iraq i de temes on glosa les bondats de l’alcohol. Panda d’hipòcrites!

Mentre aquesta colla de galifardeus s’emborratxaven els uns amb els altres i contra tota la resta de la humanitat, a les estructures polítiques de la UE i les militars de l’OTAN treien la pols a la catifa vermella i abrillantaven la moqueta del nou búnquer construït a Brussel·les per 1.120 milions d’euros, a major glòria dels déus de la guerra. Tot esperant Donald, els reis belgues lliuraren les claus de l’edifici corejant a l’uníson l’ària per una Aliança més forta contra el terrorisme. Penques!

Els mitjans de comunicació no varen parar màquines i el meu llogater –puntual de mena– ja m’ha passat un rebut doble per aquest mes. Els deutes de joc s’han de pagar. Sempre hi ha algú que t’ho recorda. Per les bones o per les males (recordeu el cap guillotinat de cavall als peus del llit?). M’estimo molt la meva gosseta.