Des que l’any 2005, Sharon ordenés l’evacuació dels colons israelians de la franja de Gaza, aquest territori costaner de 40 km de llargada per 10 d’amplada va quedar segellat, aïllat del món, convertit en el camp de concentració més gran de la història de la humanitat. Un camp de concentració amb periodistes i càmeres, un camp que tothom pot veure i que, malgrat això, segueix existint.

La treva entre les milícies de Hamas i l’exèrcit israelià mai va ser realment efectiva. Centenars de palestins varen morir per les bales de l’exèrcit mentre els mitjans de comunicació i els governs miraven cap a una altra banda. El càstig col·lectiu que Israel ha implementat contra la població de Gaza és un crim de guerra, un crim contra la humanitat.

Aquest dissabte -27 des.- hi va haver una altra volta en la pressió contra la població de Gaza. Bombarders de l’aviació israeliana varen llençar centenars de tones de bombes sobre les superpoblades ciutats de Gaza i Rafah. L’exèrcit diu que va disparar contra les posicions de la policia de Hamas. Quan escric aquests ratlles es parla ja de més de 360 morts i gairebé un miler de ferits, molts d’ells no combatents.

Els representants d’Israel sortien a la televisió: Livni, Olmert i Barak -els botxins- justificaven l’atac i demanaven comprensió i recolzament internacional per als seus crims.

Altre cop ens toca sortir al carrer per expressar la nostra indignació pel genocidi contra els palestins. El nostre suport a un poble que ha sofert i sofreix violència brutal i diària des de fa més de seixanta anys.

Altre cop la bona gent de tot el món s’indigna en veure les atrocitats que, els que un dia varen ser víctimes, ocasionen al poble de Palestina.

No és temps de lamentacions

La gent que ara mort a Gaza eren morts evitables. La solidaritat internacional pot acabar amb el genocidi del poble palestí.

El boicot, la desinversió i les sancions són el camí pacífic per acabar, com un dia ja llunyà va passar amb Sudàfrica, amb la política d’apartheid i extermini que Israel implementa a Palestina.

Podem boicotejar i escriure cartes a les empreses que comercien amb productes israelians. Hipercor, Corte Inglés, Mercadona, Imaginarium, Abacus… són algunes de les més properes.

Podem parlar amb els representants dels partits catalans. Alguns dels que darrerament s’han mostrat molt d’acord en comerciar amb l’Estat d’Israel -Carod-Rovira, Huguet– o han multat i reprimit -Saura- la llibertat d’expressió de catalanes que protestaven pacíficament en un partit de bàsquet a Barcelona.

És l’hora dels grans canvis a nivell local i global. La pau del món passa per una pau justa a Palestina. La dignitat del món passa per la dignitat i el respecte als drets humans a Palestina. No podem quedar-nos amb els braços plegats veient indiferents a les pantalles dels televisors com Israel recull la seva collita de mort i d’ignomínia.

Els nens i nenes, les dones, els homes que moren a Gaza tenen nom i cognom.

> La franja de Gaza: el Maresme palestí

Isidre Pallàs és membre de Celrà x Palestina i corresponsal d’eldimoni.com

EL PASSAT DIMARTS 30 des.

Dimarts -30 des.- a les 8 del vespre, concentració davant de l’Ajuntament de Girona: Aturem el genocidi a Gaza: boicot a Israel Convoquen Celrà x Palestina, Centre social La Màquia de Girona, palestina.cat, Magrebins Sense Fronteres; amb el suport d’eldimoni.com