L’IES Santa Eugènia va entrar en funcionament el curs 1997-98 com a fruit de la fusió de l’Escola Industrial de Sant Narcís (1952-1997) i de la Secció d’Ensenyament Secundari Dalmau Carles (1985-1997). Així doncs, la revista i l’institut són coetanis, coexistents i complementaris.

Neix Els mil i pico al juny de 1999

La revista Els mil i pico va néixer el juny de 1999 en format paper (32 pàgines), a 25 PTA l’exemplar; un preu simbòlic (0,15 €) que havia de servir únicament per esperonar-ne la conservació en mans dels adquirents. Els mil i pico va néixer com una iniciativa d’un grup d’alumnes que al curs 98-99 van voler crear «un mitjà per fomentar la participació, el diàleg, el gust per discutir i opinar sobre els gustos de la Comunitat educativa de l’IES Santa Eugènia». Hi havia aquell any al centre: 93 professors, 7 funcionaris del Personal d’Administració i Serveis (PAS) i 1.050 alumnes. Justament, d’aquest nombre d’alumnes (1.000 i pico) prové el nom de la publicació, que fou escollit per referèndum popular entre diverses opcions.

El segon número va aparèixer al desembre de 1999

Al mateix preu i amb 44 pàgines. Fou Els mil i pico del mil·lenni: «Entrar al nou mil·lenni no és una ratlla en el temps, no és engreixar els guanys dels empresaris que han sabut posar l’esquer per pescar llobarros indefensos, no és conservar el cercle de pobresa, no és reengendrar el ciutadà descafeïnat en valors o desnatat d’ideals. Entrar al nou mil·lenni no és buidar. Volem que sigui un emplenar, retrobar antics motors i rectificar-los per al nou mil·lenni. Entrar al nou mil·lenni és crear els nous valors que han de regir les nostres vides» (Pere Martí, pàg 3).

El tercer exemplar va sortir al juny de 2000

Valia 0,15 € i tenia 44 pàgines. En el primer any del segle XXI, l’article de la pàgina 3 el signava una alumna de 14 anys. Era tota una declaració de principis: «El año 1995 el estado español dedicó 48.465 millones de pesetas a la investigación militar. Este año 2000 está presupuestado dedicar 209.245 millones, un incremento de más del 430% en 5 años. (…) Este incremento del gasto para la investigación militar, no sólo es malo para la defensa de la paz i la no violencia, sino que también afecta a nuestros familiares, a nuestros amigos y a nosotros mismos, ya que incide directamente en una menor inversión en educación y sanidad» (Lídia Sau, No violencia y armamento).

El quart número es va fer esperar fins al febrer de 2001

Valia 0,30 € i ocupava 40 pàgines. L’editorial reflectia una inquietud que dissortadament es faria evident el dia Onze de Setembre d’aquell any: «Ja hem estrenat el tant esperat segle XXI i sembla que, de moment, el que hauria de ser el segle dels avenços tecnològics i del benestar social ens recorda més els inicis del segle XX que el començament d’una nova era postmoderna: explotació laboral, condicions infrahumanes de vida, grups socials sense drets…» (Editorial, pàg. 3).

El número 5 es va presentar al juny de 2002

Se li va assignar format digital [pdf] per abaratir-ne costos i per sintonitzar amb els nous temps: «Ens hi anima el fet de poder explicar més coses a més gent (a tot el món!), però bàsicament ens hi llancem empesos pels interessos dels alumnes cada vegada més motivats per internet i la comunicació virtual» (Editorial). Fou un número que va coincidir amb l’homenatge que l’IES va retre a Enric Marquès (justament ‘Enric Marquès i Ribalta’ és el nom del carrer on està ubicat l’IES).

El sisè exemplar va arribar al juny de 2003

Altra vegada en format paper. Eren 16 pàgines a tot color que van treballar i editar uns quants alumnes amb el periodista Dani Chicano en el marc d’un taller de periodisme que es va realitzar a l’IES: «Fent aquesta revista ens hem adonat que en el futur cal que tothom (professors i alumnes) s’impliqui més en la confecció d’aquesta revista per tal que tingui continuïtat» (Editorial, pàg. 3).

eldimoni.com/elsmilipico

Van seguir dos anys de silenci. Tot i percebre’n la necessitat, ni alumnes ni professors van ser capaços d’articular-ne l’organització. En el curs 2006-07, es donen finalment una sèrie de circumstàncies que en permeten la reedició i n’asseguren la continuïtat. La primera és l’actiu humà. Una quinzena d’alumnes i una quinzena de professors formen part permanent del Consell de redacció. La segona, la decisió de digitalitzar la revista i de tenir a punt tots els mitjans per fer-ho. La tercera i fonamental, el fet de comptar amb el suport tècnic i personal de l’editora del periòdic digital de Santa Eugènia de Ter eldimoni.com.

Des de Santa Eugènia de Ter al món

Tot allò que preocupa els joves de l’IES preocupa eldimoni.com; tot allò que interessa els joves de l’IES interessa eldimoni.com. La suma d’interessos és el principal aval d’aquesta aliança. elsmilipico reneix, doncs, en forma de suplement del periòdic-e de Santa Eugènia de Ter, complementant, animant i alimentant el debat, l’intercanvi i el coneixement entre internautes, des de Santa Eugènia al món.

David Gubau i Jordi Vilamitjana són membres del Consell de redacció d’eldimoni.com/elsmilipico