Ara fa deu anys que la Cort Internacional de Justícia va declarar il·legal el mur de Palestina, construït íntegrament dins dels territoris ocupats. Aquest acord sentenciava que s’havia d’aturar la construcció del mur i demolir les parts construïdes, i alhora, s’havia de reparar i indemnitzar als palestins afectats. Israel, no va complir la sentencia, ni cap organització mundial va fer res perquè aquesta s’acomplís.

Fa cinc anys -la primera vegada- i dos anys -la segona-, vam estar en aquesta mateixa plaça del Vi de Girona pel mateix motiu que hem vingut avui: Israel està bombardejant la franja de Gaza, sembrant l’estreta i maltractada franja de runes i cadàvers de nenes i nens, dones i homes.

A Catalunya, recordant la història, vam patir els bombardejos sobre la població civil dels avions italians i alemanys de Mussolini i Hitler, respectivament, els quals no van tenir compassió per la població civil de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida.

Avui, honorant la memòria d’aquelles víctimes catalanes, rebutgem sense fissures ni titubejos, els bombardejos sobre el poble palestí que està cometen en aquests moments l’aviació israeliana.

Moltes vegades ens desmoralitza pensar que és inútil expressar la nostra ràbia per aquests assassinats. Ens envaeix la impotència en veure que un dia sí i l’altre, també avança l’ocupació israeliana de la terra palestina i sentim que no hi podem fer res.

Observem indignats com, des de TV3 i des de la majoria de mitjans de comunicació, manipulen la informació posant al mateix nivell al quart exèrcit del món -com és el d’Israel- amb les mal armades milícies de la resistència palestina, alhora que visionem entristits a les seves pantalles, com aquests ocupants ataquen la població palestina i com aquesta es defensa com pot, sempre en inferioritat de condicions respecte dels seus recursos armamentístics.

Segons Alba Rico “és el producte de la deshumanització dels palestins, sense nom quan moren, sense dret a resistir, sense emocions…” Ho deia Joseph Goebbels que “abans d’atacar un grup social, primer se l’ha de rebaixar, insultar, deshumanitzar per després eliminar-los”.

I malgrat tot això, estem aquí, dempeus com els palestins, aixecats, que és el significat àrab de la Intifada. Tornem a sortir al carrer per alçar la veu contra aquesta injustícia, escrivim i editem fotografies on mostrem la nostra indignació i la voluntat de que tot això canviï, perquè llegim notícies que ens donen raons per lluitar.

Però, hi ha una manera de ser més efectius amb la nostra solidaritat, una forma pacífica més efectiva a curt i llarg termini, com és el boicot econòmic als productes, a les empreses, als artistes i esportistes… finançats i subvencionats per l’Estat d’Israel. Adherir-se a la campanya de la Universitat de Vic, Complicitats que maten, que denuncia des dels seus inicis, la col·laboració de les universitats catalanes amb les d’Israel. Qualsevol persona que estudia i investiga en una universitat israeliana, en un alt percentatge, acaba utilitzant els seus coneixements per fer més forta i eficaç l’ocupació militar de Palestina.

A Girona, aquí mateix, a la nostra ciutat, a Temporada Alta, es programen concerts subvencionats pel govern israelià, es subvencionen amb diners tacats de sang les activitats i exposicions del Museu dels Jueus i es venen productes fabricats a les colònies il·legals de Cisjordània; a Carrefour, Mercadona, Imaginarium i Hipercor.

Recordant com el boicot va acabar amb l’infame règim de l’apartheid a Sud-àfrica, podem utilitzar aquesta mateixa eina, posant el nostre petit gra de sorra en la campanya internacional Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra la política genocida i l’apartheid israelià.

Israel no és un referent per a la Catalunya lliure que volem! Visca Palestina lliure!