![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Aquest darrer dilluns -25 de gener- s’han debatut i aprovat els pressupostos municipals de Girona per a l’any 2015. Permeteu-me fer-ne una mirada eugenienca. De fet no en puc tenir cap altra.
Deixeu-me començar per l’element més simbòlic, el
Un altre element que sobta és el creixement de pressupost a la Marfà. La partida s’incrementa aquest any en 178.000€ (de 602.244€ el 2014, a 780.597€ el 2015). No s’entén aquest augment quan el barri i la ciutadania cada vegada poden fer servir menys la Marfà ja que l’EUMES, un centre privat en conveni amb l’Ajuntament, ocupa cada vegada més espais i les taxes d’ús per a la ciutadania, no són gens populars. Per cert, nosaltres no hem deixat mai de reivindicar que la Marfà formés part del Centre cívic, com estava projectat.
Una simple operació ens permetria equilibrar les dues partides, els 178.000€ d’increment de la Marfà les podem passar al
I parlant de la Marfà, podem parlar de cultura. L’àrea de Cultura novament té un fort increment pressupostari, però destinat a promocionar a l’exterior una ciutat de festivals. Com a compensació, incrementen la partida de teatre amb 89.000€ per dur Temporada Alta als barris però no per fer teatre dels barris! Novament un model de cultura elitista i de cares a promocionar una ciutat turística.
En canvi no apareix cap increment a la partida de joventut, un tema tan sensible al barri. I en canvi es porten dos anys amb el Centre Jove de
En aquesta direcció podem parlar de plans comunitaris. A
Sense cap inversió en transport públic, deixant en mans de l’empresa privada els busos que circulen per
Amb dues estacions de Girocleta sense disposar ni de carril bicicleta ni carrils segurs que les uneixin amb la resta de carrils bici de la ciutat, i sense cap € per invertir en mobilitat.
Després d’un canvi d’usos en els terrenys del Parador del
Sense cap inversió en temes d’Ocupació al barri, on la taxa d’atur és molt elevada. Ni cap projecte especial per a joves que incentivi i promogui plans d’ocupació i d’ocupabilitat, de servei-aprenentatge…
Amb un increment de 259.000€ en Serveis Socials, per mantenir unes polítiques assistencialistes que no generen canvis reals en la situació de les persones, i que s’equiparen a increments en programació musical de l’Auditori (615.000€), el pla estratègic fluvial-Onyar (150.000€), la compra de l’obra de Santos Torroella (790.000€)… per posar uns exemples.
Amb uns Pressupostos Participats incrementats en 200.000€ amb un model a la deriva, que no respon al foment de la participació sinó a un repartiment que a
Els pressupostos que presenta l’equip de govern per al 2015 són pur tràmit, continuistes, que no sintonitzen amb el que està vivint una gran part de la ciutadania, no busquen transformar les realitats de crisi sinó creure en vells models. Tot plegat per continuar invertint i dinamitzant el centre de la ciutat i descompensant encara més els barris perifèrics.
No han evolucionat gens en noves propostes de promoció de l’ocupació i l’ocupabilitat; ni de polítiques socials no assistencialistes; ni de participació ciutadana, coresponsabilitat i cogestió; ni de treball comunitari; ni de mobilitat sostenible; ni de gestió eficient de residus; ni de reserves de contractes per a CET; ni de foment d’energia renovable; ni d’un potent pla de xoc al
Volem discutir sobre models i programes, des del concret del barri, per pressupostar després allò que és necessari. Volem la participació de les veïnes i veïns del barri, per decidir allò que veritablement convé al barri, no els compromisos que té l’equip de govern amb altres.
Respecto a tothom i crec que aportar opinions enriqueix qualsevol debat, no obstant darrerament observo que hi ha molta gent que s’assumeix el dret a parlar en nom de la col·lectivitat per l’únic fet de formar-ne part. Darrerament observo que el ser president d’una AMPA dóna dret per parlar en nom de tots els alumnes i familiars del centre en qualsevol tema (encara que no siguin ni socis, ni el tema tingui cap vinculació amb el centre educatiu), ara observo que un regidor en minoria a l’Ajuntament parla en veu de tot un barri. Jo mateix m’he adonat que també he comés, com a membre d’una entitat, l’error de creure que “el cortijo es mío”. Siguem respectuosos amb els nostres associats, veïns i companys i acostumeu-nos a expressar-nos en nom propi, és la millor forma de fer participació.