![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
El passat divendres 21 d’abril, els alumnes de Batxillerat de l’Institut van fer classe (com és costum) però amb un esperit i en un lloc poc habituals.
Comencem pel lloc, que és allò més fàcil: la Marfà, a tocar de. Aquest equipament és prou conegut i visitat pels nostres alumnes i és un privilegi poder gaudir d’un espai d’aquestes característiques en el nostre barri. Pel que fa a l’esperit, des de l’equip de professors de Batxillerat, es va voler organitzar una jornada que reflexionés sobre la importància que ha tingut, en el nostre desenvolupament com a societat, el coneixement humà en el seu sentit més ampli.
Amb aquesta intenció es van preparar un conjunt de propostes que els alumnes, amb més o menys entusiasme, varen entomar. La proposta principal va consistir en la presentació i defensa d’un personatge històric que hagués contribuït de manera especial en la nostra manera de viure i pensar. La llista de personatges defensats va ser prou completa. Es va parlar de Leonardo Da Vinci, Johann Guttemberg, Alan Turing, Pere Calders, Nikola Tesla, Albert Einstein, Rosa Parks, Nelson Mandela, Malala Yousafzai, Kathy Globe-Johnson… Un cop acabades les presentacions, els alumnes varen votar qui es mereixia rebre el reconeixement social, ateses les seves importants aportacions. Després d’una votació (no exempta de polèmica) va guanyar Albert Einstein, de qui, curiosament, els alumnes que el van defensar no en van dir absolutament res…
Després d’aquestes emocionants presentacions, vam sortir al pati de la Marfà i vam fer un petit refrigeri que havien preparat els mateixos alumnes, tot posant-nos a punt per a l’acte central d’aquesta jornada, que no era altre que la conferència intitulada: Humanisme. Plenitud i goig de viure, a càrrec del professor universitari, i excel·lent comunicador, Joan Manel del Pozo.
El sr. Del Pozo ens va parlar durant una hora curta d’una idea molt important: la completitud del coneixement humà. En una primera part, la conferència va tenir un caire més històric i filosòfic. Va insistir a bastament sobre el fet de plantejar el nostre coneixement i la nostra formació diària des d’una perspectiva global, sense menystenir cap àrea de coneixement. És evident que tots acabarem especialitzant-nos en algun àmbit, però no hauríem de perdre de vista altres àrees que han contribuït a la nostra formació com a persones humanes. Segons el sr. Del Pozo, nosaltres som hereus de la cultura grecollatina, que defensava un humanisme acèrrim i un plaer -i un deure- en el fet de conèixer el món que ens envolta. Va insistir també que aquest coneixement està íntimament relacionat amb l’assoliment de la felicitat perquè, com va dir ell mateix: “Trobar la felicitat és difícil. El camí ens l’indica el coneixement ètic. I aquest aquest assegura que tot es basa en el coneixement unitari”.
En la segona part de la conferència, el sr. Del Pozo ens va parlar de l’humanisme actual des d’un punt de vista més pragmàtic, lligant-ho amb la motivació que han de tenir els nostres alumnes per aprendre, una motivació que cadascú ha de buscar en el seu propi interior. Finalment, la darrera part de la conferència va encarar-la en el paper que tindrà, en un futur no gens llunyà, la intel·ligència artificial. Va parlar d’algun cas pràctic (com el dels cotxes completament autònoms, sense conductor) però va insistir en el fet que “només les persones amb baix nivell intel·lectual poden ser substituïdes per les màquines”. Va acabar la seva conferència animant-nos un cop més a ser protagonistes del nostre procés d’aprenentatge integral per “tenir el goig i l’alegria de viure”. Després de les seves paraules alguns alumnes van voler participar amb algunes preguntes que van servir per ampliar alguns dels temes tractats pel sr. Del Pozo.
Com a colofó de l’acte, un grup d’estudiants motivats varen allargar una mica més l’estona de col·loqui amb el sr. Del Pozo i van poder notar la proximitat i el saber d’aquest gran comunicador.