Sóc conscient que parlar de solidaritat en aquesta societat líquida pot resultar bastant anacrònic, antic, propi d’una altra època. La solidaritat entesa com un valor que alimenta el compromís voluntari i desinteressat envers la causa d’altri fins a involucrar-nos de forma activa té la màxima expressió en les lluites del moviment obrer i les filosofies llibertàries que li donen un sentit ètic i universal. La solidaritat internacionalista entre la gent treballadora és, doncs, una conseqüència de la seva consciència de classe. I té molt poc a veure amb declarar-se solidari «del gènere humà» en general reclamant una «societat solidària», tan de moda avui. I res a veure amb la caritat en les seves diverses formes que mai s’interpel·la sobre les causes que generen les desigualtats, ni les denuncia, ni les combat. Quan parlo de solidaritat, doncs, s’ha d’entendre que solidaritzar-se té un fort contingut ètic i polític i implica un alt grau de compromís en accions que promoguin la justícia, la igualtat de drets i l’equitat.

No cal dir, però, que parlar de justícia en aquestes latituds és una broma de mal gust. Fins i tot a mi em fa por quan sento en boca de segons qui mots com justícia, estat de dret, democràcia, legalitat… teatre. Doncs, des de la carnavalesca història dels dos titellaires empresonats i acusats d'”enaltecimiento del terrorismo”, arrel d’un cartell amb la inscripció GORA ALKA-ETA, que va motivar la meva penúltima demanda de solidaritat, doncs la última, La Montfollet ni tocar-la!, s’inclouria més en l’apartat d’espectacles infantils, a l’actual estrena segurament inspirada en el millor Kafka de la Fiscalía de la Audiencia Nacional sol·licitant un total de 375 anys de presó pels vuit joves del poble navarrès d’Altsasu processats per terrorisme després de la baralla amb dos guàrdies civils fora de servei amb resultat de lesions -62 anys a un, 50 anys a sis més y dotze anys i mig per a l’octava processada, tela, no!- passant per les diàries sessions del Constitucional a casa nostra, fins i tot el teatre teatre ja no és allò que era. Dit això vaig al gra.

T66: Judici de Molt Alta Tensió!

Fa tres anys i mig, exactament el 8 de gener de 2014, va tenir lloc una acció més contra la línia de Molt Alta Tensió (MAT) de les moltes que s’han dut a terme arreu les comarques gironines. En aquest cas va ser una acció de desobediència i resistència pacifica contra la T66, la torre de la MAT situada a 17 metres d’una masia habitada al poble de Fellines, Viladesens, el Gironès. Recordem que la MAT està impulsada i construïda per la REE (Red Electrica de España). Diverses persones solidàries i sensibles a la destrucció del territori, el clima i el paisatge, conseqüència dels dictats de l’oligopoli elèctric a governs titelles d’un país d’engreixades portes giratòries, van participar en l’acció. I com ja és habitual en aquest estat tan justicier la resposta de l’Estat ha estat encausar a sis participants amb penes de presó que sumen 36 anys de res. I recentment hem sabut que els jutges condemnen a l’entitat IAEDEN-Salvem l’Empordà, que actua en representació de la plataforma ciutadana No a la MAT a pagar les despeses d’aquests judicis -als advocats de l’Estat i de Red Eléctrica Española- per un import, com a mínim, de 17.601,20€. Més tela, no? La justícia ens reMATa ens diuen i demanen la nostra solidaritat.

A Santa Eugènia diem Les elèctriques ens roben!

Doncs tenim clar que són un dels pols de l’espoliació, robatori planificat i corrupció que des dels grans grups que remenen les cireres -banca, constructores…- estan empobrint la majoria de la població. I l’amic Paco i la resta de companyes han popularitzat una adaptació solidària del mandat d’en Jordi Vilamitjana amb el seu: què fas aquí parat?

Recordo tot això per justificar la meva crida solidària: informeu-vos si us plau [https://iaeden.cat/la-justicia-ens-remata] i feu alguna aportació econòmica en la mesura de les vostres possibilitats.

Gràcies i salut!