Avui fa exactament quinze mesos que al despatx de l’alcaldia gironina es va signar el conveni entre les AMPA de les escoles Montfalgars, Santa Eugènia i Dalmau Carles de Santa Eugènia·Can Gibert del Pla i l’Ajuntament de Girona que permetia continuar i mantenir el servei de la biblioteca escolar familiar Montfollet del Montfalgars.

Aquell divendres 21 d’octubre de 2016 es rubricava que definitivament la Montfollet no es toca. Aquest va ser el lema impulsat per la Coordinadora d’AMPA de l’antic municipi de Santa Eugènia de Ter i la Mancomunitat de Santa Eugènia·Can Gibert davant l’amenaça que desaparegués aquest equipament municipal de futur i per al futur per manca de suport econòmic als pressupostos municipals: es varem recollir signatures dels veïns del sector i de tot Girona (moooltes!), hi va haver una concentració a les portes de la casa consistorial, van aparèixer un munt d’articles d’opinió d’eugeniencs i gironins a la premsa local i al periòdic-e eldimoni.com, la UdG també es va posicionar i el Nucli Paulo Freire va fer una crida a no tocar la Montfollet… És estimulant recordar el que es va fer per evitar perdre -tothom- una biblioteca. Tenim memòria fràgil i no oblidar és imprescindible. El regidor de Cultura Carles Ribas segur que ho recorda millor que jo (em deu un cafè).

Un parell d’eugenials, Prat & Paredes, amb el seu genial llibre FOTO: ELDIMONI.COM

El lema actual de la biblio és la Montfollet mola i el que va passar aquí aquest divendres va molar mooolt i demostra palpablement què és i per a que serveix una humil biblioteca (no cal ser sempre la Rahola): la factoria de l’historiador-conserge d’espardenya Jaume Prat (fill del veïnat de Salt, 1965) i Quim Paredes (fill de Santa Eugènia de Ter, 1965) varen presentar la seva darrera producció pedagògica, en aquesta ocasió en format llibre, Un dia de bombes, editat per l’AMPA Montfalgars: quin parell d’eugenials!

Un dia de bombes, barreja de realitat i ficció, està adreçat a canalla de 9 a 99 anys i, de manera específica, als alumnes de cicle superior de primària per tal d’introduir dins l’aula un tema tant espinós i poc treballat com la Guerra Civil espanyola.

L’Eugènia, una nena a punt de fer 12 anys, n’és la protagonista; al llarg de la narració l’acompanyem en la seva investigació -encarregada per la senyoreta a classe- per saber que va passar entre el període 1936-1939 mirat amb les ninetes dels ulls dels joves d’aquell tall dramàtic a la nostra història, tot entrevistant la seva àvia… fent-li preguntes (la base de tot!).

No vàrem trobar a faltar a la presentació cap regidor de Girona (de fet, no n’hi havia cap, ni el de la cosa de la Cultura); tres mestres de l’escola; i, sí, molts nens i nenes, mares i pares i veïns i amics (especial referència aquí a Xevi Sala, l’autor d’En la pell d’un mort, p.ex.)…

Quan la mestra llegeix l’escrit de la seva alumna li diu que li havia donat la sensació que havia viscut un bombardeig en primera persona: “I no t’equivoques senyoreta -va pensar l’Eugènia mentre els seus llavis dibuixaven un somriure”.

Avui, també, fa exactament un mes de la darrera vegada que hem estat convocats a les urnes, era dijous i no diumenge, com avui. I ara com ara, està prohibit parlar-ne a les aules, ni del 21-D ni de l’1-O. Oh!