EL PUNT AVUI > El 30 de juny de 1963 els antics municipis de Sant Daniel, Santa Eugènia de Ter i Palau-sacosta van passar a formar part de l’àmbit municipal de Girona. Aquest mes es rememoraran els 50 anys d’aquesta annexió i els tres antics pobles van portar en el ple els sentiments que han tingut durant aquestes cinc dècades formant part de la capital gironina. Fill de Palau-sacosta, Joan Corney va ser l’encarregat de reivindicar el passat d’aquests tres pobles i la necessitat que l’Ajuntament reconegui el deute històric que hi ha contret. En la presentació d’una moció ciutadana, Corney va recordar que l’annexió es va fer, segons recollia el decret, “per notoris motius de necessitat o conveniència econòmica i administrativa”, i tot i “l’oposició dels ajuntaments de Sant Daniel, Palau-sacosta i Santa Eugènia de Ter” va prevaler que s’hi havien pronunciat “en sentit favorable la Diputació Provincial i el Govern Civil”.

Per si no quedava prou clar, els llibres de l’Ajuntament de Sant Daniel recullen com ja s’havien oposat a l’annexió en els intents dels anys 1944 i 1953, i com el 1963 no va ser una excepció. “Es contesti fent una defensa tant forta i sensata com sigui possible, oposant-se a tal agregació i fent valer tots els mitjans legals necessaris.” La falta de consens no va aturar el règim franquista d’aleshores a l’hora d’executar l’annexió. En el seu discurs, Corney va admetre que encara en aquests tres antics pobles es diu “anem a Girona”, però tampoc va amagar que la sensació dels anys següents va ser que “les decisions es prenien des de lluny, des del centre, des de la plaça del Vi”. “Massa vegades se’ls imposava i poques vegades se’ls consultava”, hi va afegir. Per això, els veïns van expressar un sentiment semblant al d'”haver perdut” casa seva i de trobar-se “a casa d’un altre”, sensació que va esdevenir habitual.

El text, però, vol que el 50è aniversari de l’annexió suposi un canvi d’actitud dels actuals representants municipals, i que aquests reflexionin sobre aquesta annexió a contracor dels tres municipis. Els veïns dels tres pobles van demanar al consistori que es difonguin els processos d’annexió d’aquests territoris i d’altres amb visites, exposicions, itineraris i panells informatius, així com que els gironins coneguin aquesta antiga realitat geogràfica.

Per revertir el sentiment de molts veïns, també es demana que es preservin i dignifiquin els espais històrics i culturals d’aquests sectors i es reforcin les festes tradicionals. Tots els grups municipals van expressar la voluntat unànime de rescabalar aquests pobles que des de fa mig segle formen part de la ciutat de Girona, perquè se’ls reconegui l’aportació que han fet els seus vilatans. L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va dir: “Si fa 50 anys no se’ls va fer cas, ara tot l’Ajuntament els escolta i fem un reconeixement per difondre aquesta memòria compartida.” El govern, fins i tot, va admetre que les demandes “es poden eixamplar” per revertir aquest deute històric amb els tres pobles. [El Punt Avui]