![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Trenta anys, quatre lletres. Avui fa exactament 30 anys que per les Fires de Sant Narcís de Girona, prop de la Casa de Cultura i de l’antic hospital de Santa Caterina, a l’indret dels canaders, s’inaugurava l’escultura anomenada Les lletres toves, de Torres Monsó. Aquests embalums distorsionats, gràcils i acolorits han omplert des de llavors les vivències de nens i no tan nens, fins a formar part de la memòria perenne de la ciutat. Fa uns anys, però, sobtadament, i arran de les obres de rehabilitació a l’antic hospital, les quatre lletres van absentar-se tot resguardant-se en foscos magatzems durant unes temporades. La plaça, de cap per avall i òrfena d’art, muda, va subsistir com va poder. I qui dies passa anys empeny. Per sort, ja fa un temps que amablement han tornat al mateix lloc on havien estat, al mateix. Així, la ciutat torna a disposar d’aquesta veritable obra d’art en un punt ample, ara en un lloc encara més representatiu. La canalla s’hi torna a enfilar, els turistes encuriosits les tornen a retratar, i els de casa hi passegen, agafats de la mà, amunt i avall.
Amb tot, val la pena saber que les coses bones, encara que puguin ser desterrades o temporalment absents, sempre tornen a mare, que hi podem comptar. Cal, doncs, ara assaborir aquesta meravellosa normalitat tot desitjant un feliç trentè aniversari a les lletres A, B i C, i especialment a l’estimada Q. Per molts anys! [El lector escriu · El Punt]