Acaben de fer-se públiques –El Punt Avui ho feia el passat 31 de gener de la mà de Lurdes Artigas– les dades del padró municipal de 2017 de la ciutat de Girona i malgrat ocupar aquesta informació les dues primeres pàgines de l’edició de les comarques gironines del meu rotatiu de capçalera no he vist que ningú hagi fet cap anàlisi posterior del que retraten aquestes dades –ingents i interessantíssimes–: ni els gestors de la cosa pública de la ciutat, ni els sociòlegs de la Universitat (pública, també) de Girona, ni les juntes de les associacions de veïns dels barris gironins, ni de la Federació d’AV Girona, ni els partits polítics que tallen el bacallà municipal ni els que el volen tallar l’any que ve…

No seré jo, pobre de mi, qui ho intenti, més enllà d’aportar quatre reflexions periodístiques (qualificació que em permet ser poc profund i que m’excusarà de qualsevol possible error de tractament de les dades): primer de tot fer notar que aquestes dades se’ns fan velles entre els dits ja que estem parlant del padró municipal tancat ara fa ja un any (l’1 de gener de 2017).

En les darreres dues setmanes (fins i tot coincidint el mateix dia i en espais limítrofs), a la mateixa Girona, a Santa Eugènia de Ter, se n’ha parlat –convocats pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE)– del “pacte local contra la segregació escolar” ja que la ciutat, segons el Síndic de Greuges, es troba entre els deu municipis de més de deu mil habitants amb més segregació interna de Catalunya; en un altre acte, el mateix dia i també a l’antic municipi eugenienc, es va parlar d’estratègies “antirumors que desconstrueixin els mites negatius relacionats amb les persones nouvingudes” a la ciutat, en aquesta ocasió qui convocava era ERC; i per acabar-ho d’adobar, el bacallà, els fatxendes del partit fundat per l’osonenc Anglada es querellen contra l’Espai Antiracista (EA) de Salt-Girona per “delictes d’odi” a la vila germana de Salt, allà on un terç dels empadronats no tenen dret a votar en les eleccions municipals.

A Girona, tornem al darrer padró, un 22,11% dels residents són nascuts a l’estranger i d’aquests, el 45,75% són llatinoamericans (4.434 són hondurenys) i el 17,16 són nascuts al Magreb: prop de 20.000 veïns gironins empadronats que no són originaris de cap Estat de la Unió Europea i, per tant, o senzillament no tenen dret a votar a la seva/nostra ciutat –ni per als pressupostos participats– o ho tenen molt i molt complicat… i així, sap greu escriure-ho, continuarà la “segregació”, la “rumorologia” i la desigualtat; mentre la màxima Tots som Girona no sigui la mínima.