El mes d’octubre, probablement a causa de l’arribada de les Fires i Festes de Sant Narcís, la ciutat de Girona agafa un ventall de colors que semblen la paleta d’un artista disposat a fer el quadre de la seva vida. Temps enrere, però, era en aquesta època de l’any quan més predominaven els grisos. Gris del pas dels anys de les cases, gris platejat dels carrers molls per la pluja, gris negrós d’un cel amenaçador. El gris havia esdevingut el color de Girona. Actualment, aquest to gairebé ha desaparegut i el color que predomina és el verd amb moltes variants.

El verd amable dels til·lers que mostren el seu fruit sec, a punt de deixar-se caure a terra. El verd senzill d’unes herbetes de la riba de l’Onyar, erectes, passives, just fent companyia al riu que pren un to verdós no massa recomanable, un verd malaltís d’aigua estancada. De tant en tant ens arriba la pinzellada verd brillant dels ànecs coll-verd mascles en acabar una capbussada. A la plaça del mercat, podem gaudir del verd majestuós del gran plataner que va sobreviure gràcies a l’acció decidida d’una ciutadana. Anant cap a l’Eixample, al carrer de la Creu trobem els Ginkgo biloba, a punt de canviar el verd de les seves fulles en forma de ventall per tal d’oferir-nos un passadís daurat en arribar l’hora dolça de la tarda de tardor. I a l’inici del mateix carrer, el verd viu de la gespa acabada de tallar del jardinet que envolta La família d’Emília Xargay.

En un altre nivell del paisatge urbà trobem el verd agressiu dels contenidors de vidre, plens a vessar d’ampolles a dins de bosses de plàstic. En el balcons o terrasses d’alguns pisos hi trobem peces de roba de color verd, barrejades amb d’altres de colors diversos, roba que es veu que fa mal d’ulls a alguns primmirats que s’han instal·lat en pobles de l’Empordà. De la mateixa manera pengen les heures del pas elevat del tren teixint una mena de cortina verdosa. I a ciutat, no podem deixar de banda, el verd permissiu del semàfor que ens anima a creuar el carrer.

Aquest dissabte -20 d’octubre- es va celebrar la setena edició de la Fira d’Entitats de Voluntariat a la plaça Salvador Espriu, acompanyant la fita arquitectònica de Fuses i Viader -la qual, tot sigui dit de passada, fa pena, i ens anima a reivindicar una mica més de respecte per al poeta. Va ser un matí lluminós on va brillar el verd esperança en els seus diferents tons: esperança d’eradicar l’explotació infantil de tot tipus, esperança de poder oferir una vida millor a tots els que tenen mancances (afectives, físiques, psíquiques), esperança de poder ajudar d’altres comunitats allunyades, esperança de formar ciutadans actius, crítics, solidaris… El verd lluïa al costat d’altres colors com el vermell de percussió que va arribar amb els Dracs de la Bisbal i el groc sonor que aportà la Fal·lera Gironina. Una cinquantena d’associacions i entitats dedicades al voluntariat omplíem la plaça fidels a la cita anual de la Federació Catalana de Voluntariat Social.

Va ser un matí d’intercanvi, de descoberta, de coneixença, de projecció de projectes nous, de retrobaments i d’enyorança d’alguns que no van poder acudir a la cita, de platxèria… Va ser un matí amb color de vida. [L’Aula · Diari de Girona]