Vestir Colom dels colors del Barça és una idea pèssima. Ho és per se: els colors dels FC Barcelona els va importar Hans Gamper de la seva Suïssa natal, país que si una cosa no té per cap banda és mar, requisit imprescindible perquè l’almirall dels almiralls pogués realitzar les seves gestes. Els colors de l’Espanyol, en canvi -blanc i blau- evoquen el mar i els colors dels Almogàvers. I ho és per aliis: a la Ciutat Comtal hi ha (sortosament) molts altres equips i clubs que no són el tot poderós Barça.

Si a Girona, en ocasió d’aconseguir l’ascens a Primera, es decidís fer la perfomance d’engalanar algunes escultures urbanes amb samarretes del Girona, d’entrada s’estarien usant els colors de la ciutat i per tant es despertarien menys recels. Estaria bé, per exemple, vestir el lleó i la lleona amb un jersei del Girona; posar una samarreta al general Álvarez de Castro/Palafox de la plaça de la Independència; cofar una gorra del Girona al Prudenci Bertrana de la plaça Catalunya; lligar bufandes vermell i blanques al coll de les Foques de la plaça Marquès de Camps…, però en honor a la veritat tampoc no s’estarien fent bé les coses.

Si la casa Nike tragués el cap per Girona i fes una proposta, estil la de Colom a Barcelona, amb els colors del Girona, faria bé l’Ajuntament de consultar hemeroteques i diaris per tal d’evocar amb equanimitat clubs i banderes de la ciutat. Des del GEiEG (1919) fins al Sant Josep (1962), passant per les magnífiques temporades del Club Esportiu Santa Eugènia de Ter -CESET- (1983), l’UNI Girona (2005) o el Can Gibert del Pla (1983).

Els clubs de Girona són molts i tenen els seus propis colors. Des de Germans Sàbat fins a Sant Daniel, des de Palau fins a Sant Narcís i Santa Eugènia. I si bé és veritat el que dèiem fa un moment respecte dels colors del Girona FC i els colors de la ciutat, no es pot negar que la ciutat és la suma de tots els barris i de tots els colors. Si en un lloc com Girona, cent mil habitants, unes quantes desenes de clubs, un equip a l’elit, faríem bé amb la Nike de tenir-ho tot en compte, tot; no cal dir que és una ficada de pota monumental, la lamentable disfressa blaugrana de Colom en una ciutat de dos milions d’habitants, dos equips a l’elit i un derbi a les envistes.

Que difícil és lliurar-se del pensament únic! [El Nas de la Bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines