|
Extret d’eldimoni.com: «Santa Eugènia de Ter era tan petita abans, tots ens coneixíem. Em fa pena com ha canviat tot i em fa pena també pel futur. De la Marfà, que en facin un centre d’activitats per a joves o per a grans, però que la rehabilitin. I sobre les Hortes de, crec que s’han d’arreglar. Però no podem permetre que s’hi edifiqui només pels cèntims dels pisos. Nosaltres hi tenim dos terrenys i és molt maco per primavera poder-se menjar els pèsols de les hortes. Ho trobaríem molt a faltar.»
És la resposta de Lluïsa Rubí i Manel Ramió, extreballadors de la fàbrica tèxtil Marfà i veïns de la colònia fabril del carrer de Baix del que va ser municipi independent del Pla de Ter. La periodista Rosa Maria Oliveras -coautora del llibre Contra l’invasor (2007), recull dels articles que Carles Rahola va publicar a L’Autonomista– entrevistava per a El el matrimoni en un excel·lent reportatge de proximitat. «Vaig començar quan tenia tot just 14 anys. Durant els 48 anys que vaig estar treballant a la Marfà vaig fer de tot. Inicialment, treballava a les cardes però més tard vaig ser el puja-metge i també vaig fer d’encarregat durant un temps. Al final, però, vaig acabar sent el majordom», recorda Manel Ramió, el març de 2005. Un breu currículum carregat de vida, de senzillesa, de lluita per sortir-se’n, d’estimació per la feina, de companyonia, de solidaritat, d’anar plegats, d’avançar…(*)
La Revista de Girona d’aquest passat mes d’octubre dedicava el seu dossier a Les fàbriques de la cultura. Un passeig, amb textos d’Eudald Camps i fotos de Pep Iglesias, per les infraestructures culturals de La Fàbrica de Celrà, la Coma-Cros de Salt, Can Mario de Palafrugell i la de Ter. «La diferència entre la Marfà i els casos esmentats -escriu Camps- rau en el fet que es tracta d’un projecte que encara no s’ha materialitzat en cap actuació concreta». Eudald, la diferència té nom i cognom: Joan Pluma, el tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona i regidor de barri de·Can Gibert del Pla, que ha oblidat que a la Marfà hi ha vida i a, també. Malgrat ell (el del xalet Tarrús), que no respondrà (per escrit o amb la dimissió?).
[aquesta és La galeria publicada diumenge 06·12·2009 en El Punt, ampliada i in crescendo]
(*) :: EL PUNT [05·12·2009]
> Les obres a la Girona no poden començar perquè hi viu una parella
:: MANEL MESQUITA [20·12·2009]
> Tot apunta Joan Pluma, nadala! (3)
:: MANEL MESQUITA [22·11·2009]
> Tot apunta Joan Pluma, mambo! (1)
> Manel Ramió i Lluïsa Rubí, els últims de la Colònia Marfà, ens ensenyen la seva fàbrica