DIARI DE GIRONA > L’artista que va crear el mosaic de l’edifici del Bolet de Girona, Francesc Torres Monsó, espera que l’obra pugui mantenir-se. Ja fa més de tres mesos des que algunes peces de ceràmica es van desenganxar de la façana lateral de l’immoble i la comunitat de veïns encara no ha decidit quin ha de ser el futur d’aquesta peça de grans dimensions.

Torres Monsó admet que la situació és difícil, perquè si es rehabilités per evitar nous despreniments però tot i això encara cedís alguna peça, podria fer mal a algun vianant. No obstant, l’artista de Santa Eugènia espera que es pugui trobar alguna solució que permeti salvar l’obra.

Quan se li va proposar, ja fa uns quaranta anys, poder fer exhibir algun treball a la paret de l’edifici, ell va plantejar diferents peces de metall a cadascun dels balcons. Tots iguals. Aleshores, però, el pressupost de la comunitat de veïns no era molt elevat i va acabar optant per la col·locació de diferents lloses de ceràmica de colors que van conformar dibuixos variats en cada un dels pisos.

Ara, desanimat perquè en el passat ja li han acabat traient alguns treballs en façanes d’altres edificis de la ciutat, voldria que aquest es mantingués, tot i que reitera que “si hi ha d’haver algun problema, que el treguin”.

Els residents de l’edifici, propietaris i responsables del manteniment de la façana tenen opinions variades. S’han fet almenys tres reunions i encara no se n’ha tret l’aigua clara. En la darrera trobada es va decidir fer encarregar una inspecció, que s’ha fet precisament fa uns dies. Els resultats han de servir per decantar la balança.

De moment, el mosaic està protegit amb una xarxa. Això, però, ha inhabilitat la parada d’autobús que hi havia just a sota. L’Ajuntament l’ha decidit traslladar a la plaça Hospital, davant la seu de la Generalitat de Catalunya.

Un veí, Agustí Palau Baquero, defensa el mantenitment de l’obra de Torres Monsó. Ha analitzat diferents propostes d’empreses. La que més el convenç costaria 29.000 € i consistiria en posar una malla d’acer inoxidable que des de la distància no es veuria. Això permetria que, en cas de caiguda de més peces, aquestes no acabessin a la via pública.

El president de la comunitat de veïns, Àlex Fradera, admetia que era difícil fer una despesa després de l’incident i que fa menys d’una dècada ja es va fer una inversió molt important per a la rehabilitació integral de l’edifici. Indica que molts veïns estaven tristos davant la possibilitat de treure aquesta obra. Plantejava l’opció de reaprofitar les peces a l’escala interior. [Diari de Girona]