|
EL PUNT > «I obro la boca i dic: merda, merda, merda, merda…» A Francesc Torres Monsó (Girona, 1922), aquest irreverent i extens poema de l’artista alemany de Fluxus Dieter Roth, en què el mot merda, shit, es repeteix com una lletania, li presenta l’única substància de la qual el món no tindrà mai carestia, ni en sentit concret ni figurat, considerant, a més, com correspon a un escèptic recalcitrant com ell, que «la imbecil·litat humana no té límits» i que sempre donarà motius per al renec aromatitzat amb femta. Amb aquesta actitud crítica, i com ha fet gairebé cada any des de fa almenys una dècada, el veterà artista gironí torna, a partir d’avui, a la seva cita amb la Fundació Espais d’Art Contemporani per presentar el seu treball més recent, Miratges, que ha subtitulat, amb un sarcasme sempre més greu del que aparenta, Apunts per a una crítica coprohistòrica. L’art, la política i l’univers mateix són posats en qüestió en aquest muntatge organitzat al voltant de la matèria fecal –la primera peça amb què topa l’espectador són els excrements fossilitzats d’una hiena que va viure a Atapuerca fa milers d’anys– en què l’ésser humà es revela com una entitat minúscula, solitària i buida. L’exposició, visitable fins al 3 de març, s’inaugura avui (20 h) amb una acció d’homenatge a Fluxus en què intervindran el mateix Torres Monsó i el també artista Josep Masdevall. [El Punt]