A veure, qui no necessita GPS? Aquell que no es mou. Seria una despesa inútil, inútil. Per exemple, per què voldríem un xip d’amagat a la barba d’en M. Rajoy? Per a res, el suau moviment del pas de les pàgines diàries del Marca no el recolliria cap giny localitzador per més sofisticat que fos. També seria llançar els diners cosir a la vora de la toga dels membres del Tribunal Suprem un artefacte 2.0 d’aquestes característiques, els desplaçaments d’aquests magistrats estan cantats i decantats: de la sala al ruedo i de la corrida a la sala, i un cop a la Sala de vistes, togues amunt! i a mirar-se els membres entre ells, qüestió de mida sense miraments. No en va, la Sala de Govern del TS són tretze tius tretze, rectes d’opinions inamovibles…

Altres a qui tampoc els cal GPS, però per motius molt diferents, són els quatre que estan a la presó i els cinc que són a l’exili: estan localitzats, malgrat ells.

La transparència invocada per Eduard Berloso (el mateix regidor que ja va apostar fa cinc anys per les cadenes als contenidors dels supermercats) és el gran argument per instal·lar sistemes de posicionament global, tot i que descarta incorporar-los a la documentació sobre els pressupostos participats de la ciutat de Girona: no es mou ni un paper que afecti els barris de la capital del Gironès, de nou sobrers…, tot i que no seria mala idea per allò de la transparència citada.

Miro eBay i observo la quantitat de models de segona mà que hi ha al mercat dels GPS, i els que hi haurà passats Reis, i la varietat de preus i utilitats: el consistori en podria fer una comanda a l’engròs…, tones de maquinetes d’aquestes que, tot i que no resoldrien res, ens acostarien a perdre el temps encara més resseguint els moviments de Mario Bros o dels arbres que desapareixen del paisatge urbà cada dia al pla del Ter. Tones de carbó.

Diu Berloso, tinent d’alcalde de Global Positioning System de l’Ajuntament de Girona, que “si algú compleix amb la seva obligació, no ha de tenir por de dur GPS”, i argumenta que el nou sistema de control dels recorreguts que fan els escombriaires a peu “és un exercici de transparència per als veïns”, que podran seguir els treballadors de Florentino Castor Pérez des de la pàgina web municipal. Així es confirma la dada: només qui treballa mereix un GPS.

Acabo amb en Jaume Sisa i amb un Visca la llibertat: “Avancem sense moure’ns de lloc / a poètiques forces units. / Si la vida és com un giravolt, / el més gran és també el més petit. / En el límit de la realitat / prohibir estarà prohibit, / quan galàctic el sol brillarà / a la terra que mai no ha existit.”