![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
Repassant el munt de papers, apunts, articles i correus-e que tinc a la carpeta AVE, TAV, TGV, LAV… m’he adonat que divendres -19 de juny- fa un any que es va fer la primera reunió convocada per l’Associació de Veïns del, al Centre cívic, per informar de les obres que estaven a punt de començar.
:: MARTí CARRERA [20·06·2008]
> TAV: La 1a reunió al
:: RETALLS DE PREMSA [21·06·2008]
> Sant Narcís rebrà més informació del TAV
:: PAGèS / CASANOVA / FULCARà / GIL [24·06·2008]
> TAV: Que n’aprenguin!, dels veïns de
Evidentment, els veïns ens hem anant adaptant a les incomoditats de les obres i estem veient com, per sort, avancen a bon ritme. Però, a
Ara fa un any, les entitats convocants de l’acte demanàvem plegades que se’ns tingués en compte en el dia a dia de les obres i senyalàvem la informació com a punt central de les nostres reivindicacions, sense oblidar els aparcaments, la seguretat i la pèrdua del carrer Oviedo, J.M. Gironella i el Parc Central com a eixos vertebradors d’entrada i sortida del
Aquella primera reunió; la Taula territorial prèvia, del 18 de juliol; la sessió informativa convocada per Adif, el 2 de juliol a l’Auditori; i la convocada per l’Ajuntament de Girona, altre cop al Teatre de
Un any després, la valoració no pot ser més decebedora. Els compromisos que públicament vam prendre uns i altres no s’han complert, ni penso que -a hores d’ara- hi hagi cap intenció de complir-los. No pas ara, que ja hem fet tantes passes en direccions oposades.
Certament, s’han fet algunes reunions de seguiment, però la seva difusió ha estat mínima i la informació que s’hi donava no s’ha publicat ni fet arribar als ciutadans que no hi podien assistir. Aquesta no és la informació pública i accessible que esperem del nostre Ajuntament (i menys quan per temes que podríem discutir si són tant o menys rellevants i interessants pels ciutadans, el desplegament propagandístic és molt més important…), però desgraciadament comencem a estar-hi acostumats.
Els compromisos presos en aquestes reunions s’han anat posposant setmana rera setmana, fins al punt que a dia d’avui no se’n sap res del programa periòdic a la televisió i el punt d’informació del Centre cívic de
Però -a més- han trencat la unitat de les entitats (si això ja era greu en temps llunyans i oblidats ara encara ho és més, alhora que trist i decebedor, pel paper que ens donen i el cas que ens fan als ciutadans lliurement associats), fonament d’una societat forta i compromesa que ens diuen que volen -un cop cada quatre anys-.
Ara ens trobem davant d’una gran obra que no en sabem ni els terminis d’execució -perquè encara no tenen clares les condicions en què es fa- ni els processos de construcció -que varien en funció (de la seguretat diuen) d’una improvisació obligada. Una gran obra contestada i rebatuda, tant la necessitat com la seguretat, l’eficàcia i rendibilitat futura. Una gran obra que afecta la vida de tots els ciutadans -per moltes dosis de paciència que hi posem- i que només per aquesta raó ens mereixem que se’ns donin tots els detalls (nosaltres ja decidirem quins són rellevants i quins no) de les obres i de les afectacions. Una gran obra que va començar amb mitges veritats i que amb mitges veritats ens poden deixar la ciutat empantanegada durant anys!
Recentment -10 de juny- la nostra AV conjuntament amb altres associacions i entitats de la ciutat (no pas totes ni tampoc les més representatives) hem fet arribar el nostre malestar directament al Ministeri de Foment estenent la mà a la resta d’entitats i partits de la ciutat -fins i tot al propi Ajuntament- per fer palès que estar informats és un dret que tenim tots els ciutadans -i més quan els nostres canvis d’hàbits estan fent possible que l’afectació de les obres en el dia a dia de la ciutat sigui menys traumàtic del temut (i que duri!)-.
Avui fa un any de la primera reunió massiva al Centre cívic i en aquest any el Parc Central s’ha omplert de grans màquines i els nostres carrers de sorolls i pols, dels aparcaments que van desaparèixer -i més que ens trauran- no se n’ha tornat a parlar, com tampoc de les proteccions visuals i integrades de tants de metres de tanques… les millores al barri han quedat posposades per després de les obres i creix la sensació d’aïllament de molts sectors del barri… queden tres anys de TAV per després començar de nou el calvari pel tren convencional i -finalment- el desmantellament del viaducte…
Encara penseu que no hi tenim res a dir?
Martí Carreras i Planas és veí del