A la Rodona, davant de la parada de l’autobús de la L-3, direcció Salt-Girona, hem perdut un arbre aquest darrers dies i hem donat la benvinguda a un de nou, jove i amb ganes de fer-se un espai entre el vells que encara resten dempeus, entre el quiosc de l’ONCE i la cantonada de la botiga d’electrodomèstics Parament.

Està bastant cardat el nou pobre arbret, segurament a la primavera farà algun rebrot dèbil a la capçada i altres de més forts a la soca, però aquests els esporgaran, de manera que pot trigar molts anys a fer goig, si no mor en l’intent.

Segurament és un fals plàtan (Acer pseudoplatanus), com la majoria del carrer, però sense cap fulla no es pot assegurar al 100% ja que en jardineria se’n fan servir molts de diferents i l’escorça podria correspondre a uns quants tipus.

L’arbre vell era un ailant (Ailanthus altissima), també dit vernís del Japó, d’un grup de quatre, a la Rodona mateixa (diferents de la de resta d’arbres del carrer Santa Eugènia de Ter). L’ailant és un arbre d’origen xinès (per tant el nom del Japó seria una incorrecció) molt utilitzat en la jardineria a Europa des del s. XVIII. Quan va ser talat tenia uns 50 anys de vida i de l’estudi del tronc es desprèn que quan en tenia 18 (pels volts de l’any 1973) va reduir fortament el seu creixement.

	Es tractava d’un vell ailant

L’ailant és una espècie que viu pocs anys, aquests quatre arbres ja es poden considerar vells, és resistent a la contaminació (sort, doncs només cal veure l’escorça de tots els de la zona per dir que la contaminació atmosfèrica no hi és petita al sector) i resistent a les terres pobres, de creixement ràpid, vol força humitat, però també molta llum.

És una espècie que fa força ombra, però per contra provoca al·lèrgies a molta gent. El tronc, molt probablement va ser podat en diverses ocasions, si no ho s’hagués fet serien encara més alts, ja que poden fer fins 25 metres d’alçària.

Al lloc on estava li tocava aguantar l’exposició nord, per tant poca llum, tot i que actualment superen l’alçada dels edificis del costat. En el moment de plantar-los van guardar una bona distància de la façana (cosa que cada cop es fa menys) i per tant ho van fer bé.

Queda el dubte de què és el que va passar a inicis de la dècada dels setanta, perquè la reducció del creixement podria ser deguda o a un menor impacte de llum degut a la construcció dels pisos de l’altre costat o als efectes del desviament del Güell o, simplement, la forta poda que fa anys li van fer (però sense l’estudi de les branques difícilment podrem saber quin any va ser).

En qualsevol cas l’arbre estava molt afectat per fongs i per tant és correcte que s’hagi talat, probablement l’afecció havia anat a més aquest any degut a la sequera, que de ben segur ha estressat els arbres. Al Parc de les Deveses de Salt, aquest any, s’han mort les parts aèries d’uns quants ailants -que, per cert, és una espècie fortament invasora-, però rebrotaran amb força de soca i arrels.

	El veïnat de la Rodona de Santa Eugènia

Possiblement els altres tres ailants no durin gaires anys més, especialment l’altre del mig, que té una bona ferida al tronc (que ha estat tractada) i la capçada bastant debilitada.

Ara que ja s’ha substituït el nostre vell ailant per un altre arbre de diferent espècie, des d’El Dimoni li donem la benvinguda a la Rodona, tot desitjant-li una llarga vida entre nosaltres.

Continuarà (amb les vostres aportacions)…

Text redactat amb l’assessorament tècnic d’Ivan Bustamante