Viada està dit. Fregida. De sortida, l’operació. L’agost, d’entrada. La cansalada, cruixent. Els ous, de reig, crus. Al llit, tomàquet. La recepta, d’en Camil [cuina.camilros.cat]: ous de reig amb cruixent de cansalada esperant en un llit de tomata. Poesia, de bon profit. El bolet de la Torre Girona, encerclat a la Brossa, Joan, plaça. Prosa, de durada. Pura brasa. Esperant en un llit farcit d’obra pública. Aquí sí hi ha tomàquet. Situat entre la pell i la carn, el gras del porc. I suar-lo. Fins als anys 20, del XXI. Dotze per davant. I bona cara, que són quatre mil dies. O fumada, la cansalada. O begut, el pressupost. O sostenible, si aguanta. Que ho farà, segur! Segur? Segur! Ull viu amb el reig bord! Guaiteu-li el barret vermell viu, és la clau. És tòxic. Res a veure amb el progrés. Pur cavall de ferro. Forjat amb cuc soterrani. Alimentat de terra. Assedegat de freàtica. La Monar, beneficiada. Els aiguamolls, més molls. Tots ruixats/arrauxats. Tots contents. Qui no? Hortolans, comerciants, renferistes… Cistella de tres punts: ous, bacon i tomata. És tot. Pinta de plat combinat de xiringuito de sol i platja. Bàsquet! Podria ser tema de sobretaula. Cafè, copa i cigar. Les tres «C» de l’auca. A manca de rodalies, conformar-se. El 9, res de nou, res. Tot i ja ser agost, res… Buit el 9, tret dels papers. Gràcies per tot! La resposta és allà a fora, a Mart. Agua, azucarillos y aguardiente. Les tres «A», ah! (I ara, a suar la cansalada: a dibuixar l’enreixat per a aquests mots mal encreuats, descreguts. I si quadra, el món al revés!).