Diu Eduardo Galeano: “Jo crec que vam ser nascuts fills dels dies, perquè cada dia té una història i nosaltres som les històries que vivim…” Al “som caminant” de Paulo Freire, que ens recorda que som éssers en permanent construcció, de manera que el viatge, i no el port, ens fa tal i com som, hauríem d’afegir la consciència històrica, la memòria: som caminant i recordant. I, no cal dir-ho, som també caminant i estimant, caminant i lluitant, caminant i aprenent i ensenyant… Al cap i a la fi, tornem a Galeano, “som el què fem per canviar el que som”. Les cites venen avui de gent de les amèriques com venia fa 35 anys d’allà mateix i portada pels mateixos vents l’esperança.

Un 23 de març

Just quan rebien la noticia del segrest, tortura i assassinat del sacerdot i periodista català Lluís (Lucho) Espinal per la seva activa participació en les lluites populars contra la dictadura boliviana, a El Salvador, l’arquebisbe Oscar Romero donava el seu famós sermó on, dirigint-se a l’exèrcit, li demanava públicament que deixés de matar gent salvadorenya: potser recordeu que el dia següent va ser assassinat mentre feia una missa per agents del govern. Però, la Història d’aquell 23 de març de 1980 que començà a escriure’s amb sang i dolor va donar pas a una pàgina generosament rubricada amb passió i compromís on 115.000 joves nicaragüencs donaven fe que una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme era possible. Els batecs dels cors d’aquests joves es van fondre amb els batecs dels cors de milers de pagesos oprimits i explotats per l’imperialisme dibuixant-se lentament però amb traç segur les noves fronteres de la geografia humana nicaragüenca: Iniciava la Croada Nacional d’Alfabetització, la participació i mobilització més important del segle XX segons la UNESCO de l’època. Definitivament, si cada dia té una història, aquesta gesta logística, pedagògica i política que va ser la CNA va ocupar el lloc d’honor d’aquell 23 de març: infinita gent enamorada a Nicaragua i arreu del món ho podem certificar.

Avui, què podem recordar?

Sobretot, podem recordar i celebrar una gran victòria educativa popular. Podem identificar aquell 23 de març com l’inici d’una victòria irrepetible que culminarà el proper 23 d’agost amb l’eradicació de l’analfabetisme a l’Illa de Rama Cay, del municipi de Bluefields, agermanat amb la ciutat de Girona, i pàtria simbòlica de la comunitat indígena rama. Sense l’exemple d’aquella generació de joves que cridaren Sí, es pot un 23 de març no hauria continuat enlairada la bandera roja i negra que ha portat l’alfabetització als quatre punts cardinals de Nicaragua al llarg d’aquests 35 anys. És per això que des de Santa Eugènia de Ter, a l’AEPCFA, estem organitzant la Brigada CNA35 que viatjarà a l’agost a terres nicaragüenques: tothom es convidat a caminar i recordar amb nosaltres.