![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
El Nucli Paulo Freire de la UdG lamenta profundament i manifesta el seu desacord i rebuig a les opinions expressades per l’exrector Joan Batlle a la premsa gironina del passat 9 de juliol.
En l’entrevista, planteja una anàlisi plenament superficial a la greu situació que viu la societat i la universitat. Dir que “l’única cosa que afecta l’ensenyament és que el professor sigui dolent”; que “perdem el temps amb estupideses i que el professorat discuteix tonteries”; que “davant el boicot a alguns consells de govern de la UdG jo hauria cridat la policia sense dubtar”; que els estudiants no tenen raó de queixar-se; que es tracta “de vint-i-cinc estudiants que permanentment estan organitzant conflicte”; que la Rectora té un “excés de permissivitat”, etc… és un simplificació molt greu d’una situació crítica, complexa i profunda que viu tota la comunitat universitària gironina: professorat, estudiantat i el PAS. Posa, a més, en evidència un desconeixement i allunyament, per la seva part, de la problemàtica que viuen tots els sectors universitaris. Ens hem avergonyit del que diu i no creiem que faci cap favor a la nostra universitat.
Demostra un tarannà ben poc democràtic que s’acosta a postures molt populistes per la simplificació i el llenguatge quasi groller que, desgraciadament, són les que estan triomfant a casa nostra. De fet no ens ha sorprès recordant el seu mandat. Si l’exrector parlés amb el PAS, amb els diversos col·lectius de professorat i amb els diferents sectors d’estudiantat veuria els nivells de desànim, de desil·lusió, de frustració que hi ha en aquesta universitat que vol excel·lir en molts àmbits i que, desgraciadament, ho està fent sobretot amb greus retallades que afecten directament la qualitat de la docència i de la investigació.
“Hem d’acceptar que les coses han canviat”, afirma a l’entrevista. Certament. Nosaltres també volem que les coses canviïn, i molt, però no pas en la direcció que ell vol. Si la universitat “es bo que sigui la part crítica de la societat” com ell mateix diu, què esperem per mobilitzar-nos i criticar el model de societat que ens estan imposant els poders econòmics que fan que la democràcia sigui cada dia més prima i feble i les condicions de vida i opcions de benestar de la majoria de la població, especialment el jovent, més precàries?
Des d’aquí valorem l’actitud de tot el personal de la universitat que és capaç de discrepar i mostrar el seu desacord amb la política que porta a una universitat que no té sentit de compromís crític ni responsabilitat pública. Pensem que aquesta actitud de debat, crítica i cerca d’alternatives cada dia és més necessària per consolidar una autèntica universitat pública de qualitat.