Aquesta és la qüestió. La corrupció política, i les seves derivades, ha esdevingut sistèmica (“relatiu o pertanyent a tot l’organisme en la seva totalitat”) o és el sistema del que ens hem dotat el corrupte i punt? És aquesta la tria. No ens equivoquéssim. Els jocs de paraules sempre resulten atractius i més quan la ressaca de la festa de les lletres, els llibres, les roses, la république i el Barça encara fa estralls.

La definició de “sistèmic” ha començat a agafar volada a les anàlisi que es fan i es desfan davant dels saquejos que una elit conxorxada ha organitzat per esquilar-nos fins a la medul·la. Han robat descaradament. S’han posat uns sous insultants. Han inventat factures per cobrar d’aquí i d’allà. Han traginat amb diner no declarat (negre) a cabassos. S’han rigut del Padre i la mare i de tota la hisenda comuna. Han subvertit qualsevol contracte públic en benefici propi. Ha participat bona part de la nomenclatura en aital enginyeria. Han escanyat, sense arribar a ofegar del tot, una bona part de la població (l’IRPF dels que cobren una infranòmina els és imprescindible). Han menjat, indecents, marisc a cara descoberta. Han justificat i justifiquen la seva desvergonya. Han inventat targetes tuti colori, a joc amb les seves corbates. Han instal·lat germans, cunyats, parelles, fills a tots i cadascú dels racons del laberint. Han acusat i acusen els insubornables. Han espiat tothom, i als seus també. Ens han esquitxat amb discursos moralistes. Combreguen, diàriament. Argumenten que la crisi és un període d’oportunitats. Ells, oportunistes, han visitat tots els paradisos. S’han atrinxerat darrera consells d’administració dels autèntics poders. S’han rigut a cor valent a costa nostra. Han fet empetitir el pitjor dels malsons. S’han embolcallat amb la bandera de conveniència. Han rebentat la borsa quan els ha calgut. Han manipulat l’Íbex per la mateixa causa. Han enganyat els nostres pares i avis amb clàusules indesxifrables. Han menystingut la sanitat, l’ensenyament públic, l’habitatge digne; per a ells només ha estat i és un negoci més. Són els que escriuen de ponts mentre aixequen més murs. Ens han robat els mots, els estalvis, la casa i el benestar.

Tot va començar quan el no complir amb les promeses electorals no era important. Era un mal menor. Una futilesa. Uns perepunyetes torracollons els que ho denunciaven. En aquell moment ningú no va adjectivar com a sistèmic el que s’estava dibuixant a l’horitzó. Ara ja ho podem dir ben clar: és el sistema el que és corrupte, estúpids!

I ara, a França, tots contra el foc! Com el 2002, quan el pare Le Pen i Chirac (acusat, aquest darrer, de corrupció per les seves malifetes com alcalde de París, 1977-1995) s’enfrontaren a la segona volta de les presidencials i el corrupte va destrossar el nazi (82% a 18%). El sistema.