Aquests dies de Fires i de campanya electoral, la xerrameca i el brogit als carrers i places de la vella Girona (i també -i sobretot-, de la nova), augmenten per sobre del que és suportable. Tanmateix, el soroll no és en aquesta ciutat un article estacional; Girona és habitualment sorollosa, amb carrers impracticables (carrer Santa Eugènia, posem per cas) i places poc acollidores (Marquès de Camps, per exemple); una ciutat necessitada de polítiques tranversals que pacifiquin les fresses. La qualitat de vida, la salut, el descans, l’humor i l’optimisme dels gironins i gironines en diran bé.

Es poden tenir obertes de dia les finestres a la carretera Barcelona, a Ferran Puig o al carrer Güell? Quants anys d’obres queden encara de patiment auditiu als veïns del parc Central i de les vies del TAV? Fan més soroll els cotxes per la variant o per l’autopista? És que els ferroviaris no posen oli expressament a les rodes dels trens nocturns que circulen pel viaducte? Que en algun lloc del contracte per ser conductor de cotxe d’escombraries es diu que cal garantir que el camió se senti a tot el veïnat? Al dissenyador dels iglús de recipients de vidre, li anava la marxa? No es poden quedar els propietaris d’aires condicionats el soroll de les màquines a dins de casa seva? Cal que a les zones de lleure sigui el soroll o la música sorollosa el signe d’identitat?…

Ni a la Vall de Sant Daniel, en altre temps lloc idíl·lic de silencis llargs i profunds, s’hi pot passejar sense que un cotxe, una moto o els crits d’un grup d’excursionistes en trànsit posin en alerta oïdes sensibles i nervis delicats. La Devesa fou, en altre temps reculat, un paradís tardoral; ofegada avui per perímetres de remor i brogit, és a penes un jardí. Les Hortes mantenen atàvics silencis, sons agradables de la pràctica agrària, i es mantenen com són per coratge veïnal.

Sense silenci, no hi ha salut, ni qualitat de vida. Qui es preocupa de la salut dels gironins i gironines que viuen enmig del soroll moltes hores del dia? Qui s’ocupa de la salut dels joves que duen els auriculars encastats a l’orella amb música a tot drap? Qui s’ocupa dels mestres i els alumnes que suporten cada dia dotzenes de decibels irracionals? Estem malalts de soroll i de neguit. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]

Jordi Vilamitjana i Pujol
és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Santa Eugènia de Ter
i coautor del llibre IFP Sant Narcís 1952-1997: 45 anys de Formació Professional a les comarques gironines