Per al senyor Marcel Jornet, un gironí de pedra picada.

De l’any 823 es troba el primer document que parla de la sèquia Monar que neix sota La Pilastra de Montfullà amb una resclosa que condueix les aigües cap a la sèquia passant per les comportes de sota Cal Gegant i desembocant al final de tot el seu recorregut al riu ­Onyar al centre de Girona. En un principi el seu cabal era aprofitat en forma de rec gros per regar les hortes del pla de Salt i Santa Eugènia de Ter i també pel funcionament de rudimentaris molins de gra. D’aquí ve el nom de Monar (moldre). A Salt hi havia vuit molins i una farga i a Santa Eugènia dos. Amb la revolució industrial del segle XIX el rec es va renovar i es fa fer d’obra formant un canal. El seu cabal es va aprofitar per posar en funcionament les primeres fàbriques tèxtils de Salt i Santa Eugènia, que per falta encara d’electricitat se servien de les primitives corretges i embarrats.

A l’arribada de les primeres turbines de fundició aquestes fàbriques varen instal·lar de seguida centrals hidroelèctriques aprofitant com sempre el cabal del canal. A Girona també es va convertir el molí del carrer de Santa Clara en central i, segons sembla, va estar en desús de 1973 fins al 1987, que va tornar a funcionar fins fa deu anys.

Parlant amb el senyor Jornet, que té una botiga prop de la Central, em deia que li semblava que tornava a estar parada. Des d’aquí faig un toc d’atenció a la senyora alcaldessa. Com és possible avui dia tenir una font d’ingressos tan important sense treure’n profit al mateix cor de Girona. Ja ho sap que aquestes minicentrals estan cada dia més buscades, i que, amb una moderna turbina, el rendiment pot ser de sis-vuit mil euros diaris? Senyora Madrenas, faci una bona gestió i deixi un bon patrimoni per a Girona amb la Central del Molí. Els gironins l’hi agrairan per sempre.