DIARI DE GIRONA > Aurora Bertrana, durant la seva infància va fer llargues estades a la Rodona, de Santa Eugènia de Ter, en una finca que recentment ha estat enderrocada després que se salvessin tres pintures murals del pare de l’escriptora, ara dipositades al Museu d’Història de la Ciutat. Aurora Bertrana va néixer el 29 d’octubre del 1892 al barri del Mercadal.

En aquesta finca situa Aurora Bertrana els seus primers records, entre els quals figura el del seu pare, que havia abandonat els estudis d’enginyer per ingressar «en el desacreditat gremi dels artistes». Així consta a les memòries de l’escriptora gironina.

Dijous es va presentar Aurora Bertrana. L’aventura d’una vida, a la Casa de Cultura

La mallorquina Catalina Bonnín ha publicat Aurora Bertrana. L’aventura d’una vida, una biografia que explora minuciosament la vida d’aquella gironina, filla de Prudenci Bertrana.

La biografia posa de relleu que la vida d’Aurora Bertrana és una novel·la tant o més interessant que la seva obra literària. L’autora havia dit que «el bon novel·lista és aquell qui fa oblidar al llegidor la seva pròpia vida».

Per a l’elaboració del llibre, Bonnín ha utilitzat moltes fonts inèdites fins al moment, a més dels records personals de la pròpia biografiada.

L’autora mallorquina ha invertit diversos anys en confegir el que ella mateixa anomena «el trencalosques d’aquesta biografia», que no és res més que part de la seva tesi doctoral, llegida el 1999 a la Universitat de les Illes Balears.

La vida d’Aurora Bertrana és una aventura des del principi fins al final. Una aventura atrevida, en alguns moments descarada i valenta, sempre lligada a la seva producció literària. Una vida que, d’això no en queda cap dubte, corresponia a una dona molt més avançada de l’època que li va tocar viure. En aquest sentit, no es pot descartar un cert paralel·lisme amb les facècies que va patir el seu pare en la Girona provinciana de tombant de segle.

Una dona massa avançada

Probablement seria considerada massa avançada fins i tot avui mateix. Això no obstant, el seu nom com a escriptora pren cada vegada més força, i actualment es pot considerar ja completament deslligada de la llarga ombra del seu pare i ser tinguda en compte com un dels grans noms de la literatura catalana del segle XX.

Nascuda a Girona l’any 1892, va morir a Berga el 1974. Entre mig, es va formar artísticament a Barccelona, va viure a Suïssa, es va casar amb monsieur Choffat, i amb ell va viatjar als mars del sud. Va viure la República espanyola com una època de plenitud, va fer una estada a un Marroc que la va encisar, va conèixer la Guerra Civil de prop, es va exiliar, va ensopegar amb la Guerra Mundial i finalment -o no encara- va assolir una estada tranquil·la a Perreux. Ja vella, va tornar a Catalunya, on va escriure les seves memòries, publicades en dues parts, els anys 1973 i 1975.

Aurora Bertrana va escriure la biografia del seu pare, Una vida, l’any 1965. Va conrear una narrativa cosmopolita irrealista, fruit de la seva pròpia experiència, en els seus llibres de viatges, novel·les i contes: Paradisos oceànics (1930), El Marroc sensual i fanàtic (1936), Edelweis (1937), Camins de somni (1955), Tres presoners (1957), Ovidi (1965) i Fracàs (1966), entre d’altres. [Diari de Girona]