A Catalunya les arrels de les escoles d’ensenyament d’adults tenen el seu origen en el SEPT (Servei d’Ensenyament Per a Treballadors, Barcelona 1973). Fou un organisme associatiu i d’intercanvi d’experiències, ja que llavors l’ensenyament d’adults no estava establert d’una manera oficial i aleshores els conflictes amb l’administració eren constants. Amb el temps es va oficialitzar allò que havia estat establert per una colla de gent voluntariosa i mestres que van creure en el mètode. Però, a poc a poc, l’administració i la burocràcia van anar emmudint els que havien estat pioners i que són referència i model per a la resta d’escoles. Em refereixo al gran mestre Sebas Parra^*, autèntic motor i ànima de l’ensenyament d’adults de les comarques gironines.

Fa uns mesos Sebas Parra i Joan Colomer, arran d’una maniobra a fi de fer pressió davant de l’administració, va haver de deixar l’escola que enguany ja fa trenta anys i que ell i d’altres van fundar. I ha estat amb un govern d’esquerres, que a l’home se l’ha arraconat. Lògicament, el senyor Montilla i el senyor Ernest Maragall, tal vegada no coneixen la història. Però els parlamentaris de Girona, principalment del PSC, sí que en tenen coneixement (de manera destacada els tres primers de la llista) i no han fet res per remeiar-ho, ni per reconèixer públicament la tasca de Sebas Parra. Ara el mestre està malament, fins i tot físicament. I jo em pregunto: què fan aquesta gent al Parlament o al govern català si no defensen les arrels d’allò que ha estat model a Catalunya, i que té la seva base en l’ensenyament d’adults a les comarques gironines en la figura del mestre Sebas Parra?

^*Sebas Parra és professor d’Educació Social de la UdG i veí de Santa Eugènia de Ter

Agapit Alonso és veí de Salt