![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
|
L’EspaiSocial de la Fundació Catalunya-La Pedrera a de Ter és -fins al diumenge 20 de maig- el lloc d’exposició d’Espais eugenials, amb autoria del periodista Joel Medir i Hereu (La, 1989). És, resumint, una selecció d’una quinzena de fotografies segellades de la quotidianitat silenciosa dels punts de relació col·lectiva de l’avui antic municipi de de Ter. Medir, que forma part de l’equip d’El i també de l’EspaiSocial de La Pedrera, presenta els espais públics que, actualment, identifiquen l’antic poble buscant interpel·lar el visitant a través del record. A fi de dotar una temporalitat a l’exposició, l’autor mostra com de Ter s’ha estat desenvolupant abans de la reconstrucció del pont del. Precisament, El divulga una imatge del discret pas del riu que mai més es tornarà a repetir, i que serà d’interès per les generacions de veïns que vindran.
Exceptuant el període en què va estar cursant la llicenciatura en Periodisme, Medir sempre ha viscut a de Ter. Això li atorga una mirada de la realitat quotidiana particular, que ha anat registrant periòdicament originant un volum considerable en nombre de fotografies en què l’urbanisme del barri dels darrers anys queda reflectit. La primera tasca per a l’exposició ha estat seleccionar-les. L’exposició parteix del propòsit de seleccionar els espais “més significatius” per diferents motius, com ara culturals o històrics, d’un territori que el fotoperiodista continua considerant com a poble. “O perquè la gent ja se’ls ha fet seus”, es llegeix en un cartell introductori. El recorregut passa per espais previsibles, com ara la o la Marfà, però és la mirada que li atorga la singularitat.
I no només de l’autor, que aconsegueix immortalitzar els espais des d’un punt de vista diferent (és el cas del parc de Núria Terés i Bonet), sinó també des de l’espectador, en què les fotografies haurien d’atiar records personals en determinats punts de relació col·lectiva. “La gent hi posa la seva imatge”, ens comenta observant la imatge del Col·legi Groc. De fet, les referències audiovisuals (Joel Medir és el redactor del bloc de cinema citizenjoel.wordpress.com) són un continu en les obres de l’exposició. La dualitat entre els jocs infantils a l’aire lliure-jocs per a joves i més grans en espai tancat és ben explícita a El pavelló de. A El campanar de la parròquia de, el fotògraf va esmerçar esforços en paciència per aconseguir el pas del sol que desitjava en l’obertura de la citada part de l’església.
Una altra de les consideracions a destacar de l’exposició és la bicefàlia de, amb una part de la trama de ciment, densament poblada de carrers i places que es conjuga amb un territori natural com les Hortes. Medir està segur que és “una zona encara per descobrir per a molta gent de Girona” i que, potencialment, suma localitzacions adequades en cinema o publicitat.
Joel Medir no descarta una segona exposició sobre espais eugenials. Tampoc una que mostrés la gent, els personatges que donen sentit a la comunitat local. En aquest sentit, remarca, a, el paper veïnal i una “vida associativa reivindicativa”. “Si la gent se sent cohesionada, el barri seguirà endavant”, argumenta.
L’exposició és visitable, preferentment, de dilluns a divendres, de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 2 del migdia.