Neix per a les hortes. Després mou molins. Posteriorment fàbriques, com la Grober, botons i vetes. Quedava la central del Molí, que dóna al riu la vida que no té. Havia enllumenat la ciutat (s. XIX). Ja municipal, es remodela el 2012, generant electricitat (25.000 € l’any), evitant emissions de carboni. No obstant (els camins de l’administració són inescrutables), immediatament se’n vol fer un centre de dia (900.000 € versus 25.000 €). Ara la notícia és que seran oficines. Què ha passat? La primera actuació és racional i respectuosa amb el patrimoni. Les dues següents, incoherents, tenen un efecte pervers: sense usos industrials per mort natural d’uns i per execució silenciosa de la central, no té objecte la Monar, llevat de les hortes. No passarà que aparegui un ús, incompatible amb la sèquia, i l’administració el concedeixi? Quan el riu s’assequi, l’Onyar estarà mort. Adéu-siau salut pública, pintors, fotògrafs, turisme… La renúncia de l’adjudicatària demostrava que la providència vetllava per la ciutat i podíem rectificar. En lloc d’això hi posarem funcionaris que recaptin el que llençarem. Déu hi faci més que nosaltres. Amén.