Aquest espai de la ciutat em té molt amoïnat. Em té amoïnat com a gironí, com a militant i també com a regidor. El que fou un dels pulmons verds de la ciutat s’ha transformat en un dels indrets més hostils, durs i degradats de Girona. Els barris que voregen l’antic Parc Central han perdut una important artèria verda, l’ha perdut tota la ciutat, tots els gironins i gironines hem perdut un tros del nostre patrimoni.

El progrés, el negoci, les ànsies d’acumular riquesa, la ineptitud, la complexitat, és des del meu punt de vista el que s’ha carregat aquest esplèndid espai verd, bressol de tranquil·litats i passejades. El TAV ha arribat a la ciutat, i ho ha fet per la porta gran; autoritats, monarques, figurants, oportunistes, càmares… tots eren a primera fila i van fer la seva grandiloqüent inauguració. Tot un espectacle.

I com ja denunciaven els membres de la Plataforma Cop al TAV, per allà on ha passat la infraestructura s’hi ha sembrat la llavor de la destrucció. I el Parc Central, el barri de Sant Narcís i la Devesa de Girona en són els exemples més roents. El més calent és a l’aigüera. El Parc Central està trinxat, una immensa llosa de ciment (a saber quins interessos ocults tenen alguns sectors vinculats al poder econòmic i polític) en cobreix gran part de la superfície. Una llosa que hipoteca la regeneració de l’espai. El gran projecte faraònic de la zona (arribada del TAV, estació subterrània, soterrament del tren convencional, estació d’autobusos soterrada, grans aparcaments, eliminació de la plaça d’Europa) havia de transformar la ciutat i catapultar-la al futur deien. Però ara per ara, molts dels polítics i empresaris que van idear el tema s’han quedat en somnis, fent volar coloms, al·lucinats i delirant en les seves pròpies fantasies. Mentrestant, els veïns del Parc Central porten més de quatre anys de patiment, a plaça d’Europa han vist desaparèixer un parc verd i veuran brotar de les entranyes de la terra una gran rampa de busos i noves cruïlles que probablement faran augmentar la contaminació. Vivien en un paradís i els hi han capgirat les coses.

Expressava la meva preocupació com a regidor, i no és per menys. ADIF ha humiliat i derrotat la ciutat; ha imposat les seves condicions i ens ha destrossat espais i sectors. I tot amb la impotència de l’Ajuntament, incapaç de fer-se valer. Els diferents equips de govern han gestionat aquestes obres de forma més o menys grisa i tímida i hem arribat fins avui sense full de ruta clar, amb uns veïns cada cop més assetjats i marginats. Dit això, és evident que la gestió d’aquestes colossals obres no és fàcil i a d’altres ciutats (Figueres, Vilafranca, Barcelona…) hi ha hagut problemes similars. Les obres es van carregar, en part, un equip de govern, i poden carregar-se un altre, i un altre…

Sigui com sigui, cal reivindicar el llegat del nostre Parc Central, els seus valors, la seva centralitat, la necessitat de tenir una ciutat verda, sana, i com hi contribuïa l’enyorat parc. Per tot això, cal cridar ben fort i ben alt: Salvem el Parc Central!

Jordi Navarro i Morera és fill d’hortolà de Santa Eugènia i regidor de l’Ajuntament de Girona del grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Girona