– Com i quan es va iniciar en el món del teatre?

– L’afició l’he tinguda sempre. Professionalment quan, amb en Josep Domènech i en Quim Masó (acs), vàrem fundar Bitò Produccions. Mai havia fet ni tants sols d’actor amateur!

– Com va néixer Bitò Produccions?

– Quan en Domènech i en Masó van iniciar el projecte, me’n parlaren. Jo aleshores era director del Centre Cultural La Mercè de Girona i la seva proposta de seguida em va interessar. La primera activitat que varem engegar va ser Temporada Alta (TA).

– Temporada Alta és una excepció en el panorama cultural de Girona?

– Com a funcionament, fins i tot en el panorama català, va començar l’any 1992 com una cosa molt petita, un milió de pessetes de pressupost, i ha anat creixent fins arribar aquest any als dos milions i mig d’euros. És clar que és una excepció que una ciutat com Girona es faci el festival de teatre més important de Catalunya.

– Quin model de gestió té TA?

– El model de gestió és el què el fa més particular i diferent. La iniciativa surt d’una empresa privada que cerca finançament privat, però que també rep subvencions públiques de les institucions.

– TA exigiria un nou Teatre a Girona?

– Ara és un moment que ningú no està per inversions. TA actualment es desenvolupa en tretze escenaris diferents, tot i això en un altre moment econòmic seria necessari un nou teatre amb un escenari que permetés espectacles de gran format.

– TA ha caigut en un cert elitisme?

– Tot és opinable, aquest any hi han acudit cinquanta mil persones a setanta-sis espectacles diferents. Quan els triem pensem que cada persona hi pugui trobar coses del seu grat. És veritat que hi ha obres de més qualitat que hom pot considerar d’elit. Però sempre omplen. La crítica sempre s’ha d’escoltar, però no comparteixo aquesta acusació, hi ha de tot.

– Enguany s’ha criticat la programació musical…

– Cal entendre que la programació musical és complementaria. Naturalment que és criticable, de les que s’han fet és la que trobo més raonable.

– Hi ha qui diu que els preus són massa cars i que no hi ha entrades…

– Si et diuen que no hi ha entrades quan se n’han venut cinquanta mil… és molt en una ciutat de cent deu mil! Els preus són opinables, però hem intentat sectoritzar-los perquè ningú deixi d’anar el teatre per motius econòmics. Pensa que tots els espectacles hi ha entrades a 3 € per a determinats col·lectius i que mai no s’acaben. En el Teatre municipal de Girona sempre n’hi ha a 20 €, és molt poc per un espectacle en directe! Això em sembla més una excusa que una realitat. I una curiositat: les entrades més cares són les què primer s’acaben.

– Confessi’ns si hi ha algun grup que vostè portaria cada any a TA?

– Kristian Lupa, un polonès que ja ha vingut cinc vegades i sempre ha omplert. Aquest any n’ha fet dues: Marylin i Un dinar a cals Wittgestein, un text de Thomas Bernhard. Estem parlant d’espectacles en polonès de més de tres hores de durada i omplim!

– També s’ha implicat en el Centre d’Arts Escèniques Salt-Girona, quins objectius té?

– TA té tres objectius i tres nivells: portar el millor que hi ha fora al costat del millor que hi ha en el nostre país i fer una selecció dels joves que surten perquè hi puguin actuar. Tenim un aparador i ens falta un taller que es dediqui a fer produccions pròpies.

– I quan disposin de l’espai de l’antiga fàbrica Coma Cros de Salt…

– Això estarà a finals de l’any 2011. En una primera fase hi haurà una sala gran d’uns quatre-cents cinquanta metres quadrats que ha de servir per fer els acabats dels espectacles i per exhibir els què no segueixin l’esquema clàssic d’espectadors-escenari, com ara -per exemple- La Fura dels Baus. En una segona fase es faran diverses sales d’assaig a dalt i la idea seria que aquest espai es pogués posar a disposició de les companyies professionals de Girona i donar-los suport tècnic.

Joel Medir i Hereu és veí de la Rodona, estudiant de periodisme i exalumne de l’IES Santa Eugènia