És una partida d’escacs. La perdrem, segur. Tant li fa que les negres tinguin dos reis, tres reines i un piló d’alfils emboscats. Quan no es juga d’igual a igual només hi ha un final: guanyen les negres, les del costat obscur. Tertulians i polítics xerren i xerren. La cobertura legal, paralegal i contralegal és un fet. No hi ha res més a dir: s’ha d’acoltellar al govern de Catalunya. Encara corre gent que defensa la divisió de poders. Quan els policies estomaquen a la gent a hòsties, passen a ser víctimes, tot està dit. Ara, al final i gràcies al 155 s’han acabat les ínfules catalanes d’autogovern. La seva llei que han hagut d’aplicar, ens mata. Mata la democràcia. Pel camí sap greu haver perdut als antics socialistes que, ara, es remouen com serps en la cistella de la socialdemocràcia. Provoca que les manifestacions siguin pacífiques. Això fa ràbia. Misteri. L’esquerra és dogmàticament penosa. La llei, la llei i la llei. Avui (21-O) l’Estat -el règim-, finalment manifesta el que pensa juntament amb les dues forces del Parlament espanyol. Es segueix la via marcada pel govern turc: tothom és culpable i netejar als opositors. Presó, multes, persecució que durarà durant molt temps. Ara mateix la Guàrdia Civil està remenant al fons del barril del Mossos d’Esquadra per incriminar al Major. Està condemnat. Qui comet un cop d’estat en contra del govern català acusa a qui defensa la democràcia d’haver-ho fet. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó per haver estat en una manifestació. Presos polítics. I en vindran més -tots som delinqüents-, un cop engegada la màquina de la justícia espanyola, anirà caient gent. Acabem de veure com els directors de diaris han de passar per la justícia, hem vist com els alcaldes també, com s’acusa a tothom de no ser fidel a una España. Ai, las! L’1-O hi va haver urnes al servei de tots els catalans. Això, el CNI i milers de Guàrdia Civils no ho van saber aturar. Revenja. Van fracassar. No ens ho perdonen. Sortirem al carrer i en aquest cas per cridar: llibertat, amnistia i república. Es tracta d’assumir allò que hem guanyat. Passa una cosa, potser de petit format, aquest temps comporta que gent de diverses ideologies acabin junts per defensar una bestiesa tant senzilla com la democràcia. A l’hora de defensar la democràcia no ens falten padrins. Europa és un cadàver. La llei, per més que estigui escrita en constitucions, llibrets rojos i micro-bíblies, no conté cap raó. Vagi com vagi, els catalans insubmisos i els altres, aguantarem el temporal. Els mercats decideixen que passa al món. Hem entrat en una deriva espectacular. Patirem gana, virus agressius sorgits pel fet de ser catalans, mai no serem subjecte polític sinó represaliats que, miserables de mena, furgarem en el contenidor d’Espanya per sobreviure. Charles Dickens revisided. Ho hem escoltat de tot i malgrat això, continuem endavant i a favor del nostre president. Fa temps que estem en un forat negre quàntic. Faci el que faci l’Honorable Carles Puigdemont paga la pena donar-li suport. Ras i curt: o ara o mai!

Salut i república!