Ha estat un cap de setmana trepidant. Tres processos electorals democràtics amb totes les de la llei, en 48 hores, i tots amb efectes col·laterals a les nostres vides. I tots tres resultats influint -sense el permís dels tertulians- en la situació de bloqueig de l’Estat funcional en funcions.

Tot va començar el dissabte de la Mercè, amb el referèndum convocat a Salt (Gironès) per preguntar als veïns i veïnes d’aquesta vila pel desenvolupament urbanístic del sector sud del municipi, on també s’instal·laria un Ikea. El resultat del sí, davant del no, a aquest pla ha estat més que majoritari: el 87,63% dels vots emesos ho són per ratificar el projecte presentat per un dels socis del bipartit que governa la població; el soci minoritari s’oposava al citat projecte i defensava el no.

Després, l’endemà, han vingut les eleccions autonòmiques a les altres dues nacionalitats històriques de l’Estat. En una, el partit que manté prop de 300 dies un president i un govern de la Unió Europea (o el que queda d’ells i d’ella, respectivament) en funcions ha arrasat com ja ho havia fet ara fa quatre anys; a l’altre land, el resultat electoral ha mantingut el perfil nacionalista pel qual ja és reconegut i els dos partits autoanomenats constitucionalistes i d’àmbit espanyol han quedat els últims de la fila, fins i tot el que havia arrasat allà se l’ha fotut aquí.

Estic convençut, pel poc que conec de la nova manera de fer política, d’esmicolar-la a cop de piulada, de batre-la a les tertúlies, de fer-la propera a base de show televisiu…, que avui mateix ja les anàlisis periodístiques i polítiques hauran oblidat del tot la primera de les tres consultes participatives relacionades anteriorment i és un greu error tàctic i estratègic. I informatiu, senyors de la Corpo i servidors del comte. Que potser espereu marro per fer anar la màquina de filmar?

Transcric el tuit d’un veí saltenc pel sí i periodista que diu literalment: “A partir d’ara, a lluitar pel comerç local a l’àrea urbana i per protegir les hortes”. Endavant les atxes!, doncs, de can Tona a can Pixera i al mig, el Parlament.

L’exemple de Salt, de la seva gent, de les seves organitzacions i entitats és per posar damunt la taula d’aquells que menyspreen la sobirania de la ciutadania quan no els hi convé i frivolitzen sobre la participació ciutadana. Certament, Salt ha votat a favor de la República independent de casa seva i tothom ho ha assumit, els del sí i els del no: així és la màgia de la democràcia veïnal i la responsabilitat dels polítics locals honestos, ep!… Que n’aprenguin d’un poble que havia estat annexionat a la capital de la província corresponent i va recuperar la seva independència municipal pacíficament.