No recordo haver fet mai una xuleta. En general no les necessitava i m’hauria cagat de por pensant que podia perdre la beca en ser descobert. Tampoc tenia apunts resumits, esquemes o materials similars per poder fer un repàs abans dels exàmens. En la meva època d’estudiant, la gent de casa pobre com jo normalment no disposàvem d’aquest tipus de recursos, i si estudiàvem estudiàvem a pèl. Malgrat això vaig trampejar com vaig poder, i sempre bastant sol, gairebé tots els exàmens i proves que han orientat el camí de la meva existència amb una mitjana de set, notable. Però s’acosta inexorable l’hora de l’examen final i he de començar a preparar-me. Ja sé que encara no s’ha anunciat la data, que tindré una segona oportunitat al setembre, i potser algunes més, i que, malgrat que es pugui trobar lleig que ho digui, l’experiència de la vida viscuda em dóna ales tan sàvies com las dels ànecs que volen en V de’n Galeano^[1]. Ja sé que tinc mig aprovat a la butxaca. Però ara sembla que els de Madrid volen tornar a imposar la revàlida^[2] i tinc assignatures ja mig oblidades. I, deixem-nos d’històries: un examen final és un examen final i lo demés són òsties. Començo, doncs, el repàs…

Un guió per començar

Per tal de no oblidar cap tema important apunto els que ara mateix em venen al cap: 1) L’esperit del rusc i la nit de cap d’any amb la mainada del #BlocSalt. 2) La memòria de les absències i el calendari Visca la Pepa 2014. 3) L’educació de l’esperança i la trobada amb el nou rector de la UdG. 4) El valor de l’afecte i l’equip de marxa atlètica Lo pecat. 5) La barbàrie d’aquesta gent que truca de matinada i l’expulsió de l’Aziz Tarzhout… De moment ja tinc prou deures. Però si creus -lector/ra- que cal tractar algun tema d’urgència ja ho saps, només cal que li facis arribar al dimoni en cap… Fins aviat.

^[1] Los patos, d’Eduardo Galeano:
“¿Por qué los patos vuelan en V? El primero que levanta vuelo abre camino al segundo, que despeja el aire al tercero, y la energía del tercero alza al cuarto, que ayuda al quinto, y el impulso del quinto empuja al sexto, y así, prestándose fuerza en el vuelo compartido, van los muchos patos subiendo y navegando, juntos, en el alto cielo. Cuando se cansa el pato que hace punta, baja a la cola de la bandada y deja su lugar a otro pato. Todos se van turnando, atrás y adelante, y ninguno se cree superpato por volar adelante, ni subpato por marchar atrás. Y cuando algún pato, exhausto, se queda en el camino, dos patos se salen del grupo y lo acompañan y esperan, hasta que se recupera o cae. Juan Díaz Bordenave no es patólogo, pero en su larga vida ha visto mucho vuelo. El sigue creyendo, contra toda evidencia, que los patos unidos jamás serán vencidos.”

^[2] Des del pla d’estudis de 1953 fins a la implantació de l’Educació General Bàsica (EGB) l’any 70, l’ensenyament secundari es dividia en dues parts, Batxillerat Elemental (quatre cursos entre els 10 i 14 anys) i Batxillerat Superior (dos cursos, 15 i 16 anys) ambdós amb un examen final de Revàlida (revàlida de Quart i revàlida de Sisè), que es feia en un centre oficial. Aquest examen era un compendi dels temaris de totes les assignatures cursades.