A vegades, fent molt pocs passos, es pot caminar molt. El trajecte que va des del Pont de Pedra fins al Pont del Dimoni permet transitar des de la Girona de postal fins a la Girona dormitori, des de les intervencions arquitectòniques dignes de premi fins al caos i la deixadesa urbanística. Aquest mateix itinerari, recorregut ara fa cinquanta anys justos, hauria permès traslladar-se des de la ciutat de Girona fins al poble de Santa Eugènia sobre l’Horta, poblat per un parell de milers d’habitants, dedicats majoritàriament a la indústria tèxtil i a l’activitat agrícola. Tant una tasca com l’altra haurien estat impossibles sense l’aigua fluvial que regava Santa Eugènia per totes bandes: el Ter i el Güell, que pràcticament li feien de frontera, i la Sèquia Monar que travessava el municipi. Per a qui no hagi vist i viscut aquella Santa Eugènia de Ter independent, l’esforç d’imaginar-se-la sempre quedarà curt. Sempre ens restarà, però, com a icona artística d’aquella transformació, l’escultura de l’eugenienc Torres Monsó que ressenyàvem fa poques setmanes en aquest mateix espai, instal·lada al capdamunt de la Rambla i que reflecteix el gest incrèdul i desesperançat de dues dones davant la tala d’arbres de Santa Eugènia.

Si, un cop al Güell (que no es veu, però hi és), continuem Santa Eugènia amunt, aviat arribarem a Can Ninetes, actualment Centre cívic de Santa Eugènia. La impressió que causa aquesta masia del segle XVI, a tocar d’una gasolinera i de dos grans supermercats, és d’un contrast majúscul. Can Ninetes representa la voluntat de permanència, un bastió de resistència contra l’oblit. Es manté on és i té l’ús que té gràcies a la pressió dels veïns, que no van permetre que, també aquest signe d’identitat de Santa Eugènia, fos arrasat i substituït per blocs de pisos. Des de la llinda de la porta principal de Can Ninetes, un relleu que representa santa Eugènia fa quatre segles que observa les transformacions del seu poble-barri. Si hem de jutjar per la cara que fa, l’Eugènia no està gaire contenta. La santa va ser martiritzada a Roma a mitjan s. III, per això porta una palma a la mà dreta. A la mà esquerra, en canvi, no s’acaba de saber què hi porta. El lector pot fer les seves pròpies conjectures a partir de la foto que acompanya aquest text. Un gironí molt notable suggeria, fa un temps, des de Twitter, que el que porta la santa és un pebrot. Bé ho podria ser, com els que es cultiven, encara, a ben pocs metres de Can Ninetes. I si santa Eugènia fa la mala cara que fa, pot ben bé ser tant pel seu martiri com perquè els veïns d’aquell poble entranyable, ja fa anys que en tenen els pebrots plens d’haver de viure a l’ombra de la Girona guai. [La Vanguardia · Girona]

Oriol Ponsatí-Murlà és editor i professor de Filosofia (UdG) i veí del barri de Sant Narcís

:: JAUME FABRE
> El què porta Santa Eugènia